En el planejament urbanístic de Matadepera, s’inclou un polígon de protecció arqueològica en el sector de l’Església de Sant Joan. Aquest polígon inclou l’església, però també les masies de Can Roure i La Mateta, que alhora tenen una protecció específica com a Béns Culturals d’Interès Local i una fitxa pròpia de protecció arqueològica per la continuïtat d’hàbitat en l’espai des de l’edat Mitja. Dins el polígon de protecció també s’inclou el cementiri, la casa del Comú, i dos forns de calç.
Els primers documents que parlen de la parròquia de Sant Joan de Matadepera daten del primer terç del segle XI. Les obres de restauració iniciades l'any 1997 en aquesta ermita implicaren també una campanya d'excavació per tal de documentar-ne la cronologia. L’església de Sant Joan va ser la parròquia de Matadepera fins l’any 1881, moment en que es va traslladar a l’actual església del carrer de Sant Joan.
El que es coneix com a Casa del Comú és l’espai habilitat pels primers propietaris per instituir la primera municipalitat “el Comú”. L’any 1883 s’abandona i es reaprofiten les pedres per a la construcció de la nova església del carrer de Sant Joan. També hi havia el safareig dels malalts, on només es rentava la roba de malalts i difunts.
El cementiri actual és una prolongació en el temps i en l’espai de l’antic fossar o cementiri al voltant de la sagrera de l’església medieval i moderna.
