A l'oest, al costat de la masia de Cal Cosme, passa una franja de travertí on foren excavades les tombes, però en fer-se uns desmunts aquestes van ser destruïdes. Segons informacions recollides pel Amador Romaní, i d'acord amb allò que ell mateix aprecià, les tombes eren de planta rectangular; unes eren excavades directament a terra i les altres al travertí, totes cobertes amb "tegula" romana. Segons informacions que el propietari del mas donà al Sr. Romaní, la destrucció afectà a ambdós tipus. Romaní va poder apreciar sobre el terreny una tomba excavada al travertí de planta rectangular i mides corrents. També va aparèixer una petita caixa ben tallada en un bloc del travertí (sarcòfag per a un infant) que feia 1'10 metres de llarg, 0'40 metres d'ample i 0'30 metres de gruix, la qual estava excavada a una fondària de 0'25 metres. En el seu interior era antropomorfa, a l'estil "olerdolà". Els únics materials apareguts foren les restes humanes i "tegula". Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista "Penedès" com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. Tampoc s'aprecià cap tipus d'estructura ni materials arqueològics superficialment, car el lloc estava molt embrossat i amb terra al damunt. Per les informacions donades, és molt possible que es tracti d'una necròpolis dels segles IX-XI a base d'enterraments de cista, excavats a la roca i coberts amb lloses o "tegula", una de planta rectangular i altres antropomorfs, i també enterraments de fossa, excavats directament al sòl. CC.AA (1991) Actualment l'indret s'ha convertit en una terra plantada de vinya.
