Jaciment arqueològic del camp d'en Ventura de n'Oller
Polinyà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Convindria disposar algun tipus de senyalització d'accés.
Descripció
Actualment són visibles les restes consolidades i adequades per a la visita d'un forn romà, construït a finals del segle I dC, que formava part d’una vil·la romana dedicada a la producció ceràmica. Es tracta d'una estructura rectangular excavada en bona part en el substrat natural d’argiles. El seu “praefurnium” (passadís on es cremava la llenya) té una longitud de 23 metres. La cambra de foc té 6 metres de longitud i 3,2 metres d’amplada. Està retallada en el mateix substrat natural i consta de sis arcades fetes de maons. La seva alçada mitjana és d’1,6 metres a nivell de les arcades. La graella consta de 7 rengleres d’orificis per on circulava l’aire calent necessari per a la cocció. Cada renglera estava formada per dues filades amb deu forats cadascuna, disposades en els espais entre les arcades de la cambra de foc. El material ceràmic trobat és de fabricació local (ceràmica comuna, a torn i àmfores) i d'importació (terra sigillatta),
Altres estructures documentades consistien en un conjunt d'habitacions corresponents a una vila amb una àrea a cel obert i una altra a cobert separades per un mur central. La part edificada era travessada per un mur transversal que la dividia en dues parts: la nord, sense delimitar, i la sud, dividida en tres petites estances. El paviment, de terra batuda amb calç, es trobava molt deteriorat.
També es van trobar restes corresponents a altres períodes, com ara una estructura que va ser interpretada com les restes d'un forn medieval, un retall de planta irregular excavat al terreny natural interpretat com a estructura per decantar o pasta d'argila, 18 sitges, un altre retall interpretat com una estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i el que podria haver estat una canal o probable clavegueram. L'amortització de les 18 sitges les va poder datar d’entorn al segle XI i principis del segle XIII, gràcies a les ceràmiques trobades en el seu interior. L'estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i la canal o claveguera van poder ser datades dels segles XVI i XVIII.
Tots aquests elements van fer pensar als arqueòlegs que van excavar el jaciment que aquest hauria constituït un centre manufacturer d’importància destinat bàsicament a la fabricació d'àmfores probablement dels tipus Dressel-1, Pasqual-1 i Dressel 2/4, entre altres de menor importància.
Història
L’any 1968 F. Martí Jusmet donava notícia de la troballa de fragments ceràmics a mà de pasta fosca, alguns decorats, amb incisions o amb cordó, en relleu, amb impressions i de ceràmiques a torn vermelloses
Es tractava de material corresponent a una vil·la situada al marge dret de la riera de Caldes i ubicada al cim d'una petita elevació, al costat del polígon industrial de Ca n'Oller. Aquest es troba ubicat entre el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà, a l'indret que es coneix amb el nom de Camps d'en Ventura de Ca n'Oller.
La segona quinzena de juny de 1991 s’hi va dur a terme una intervenció d’urgència sota la direcció de Joan Garcia, que va prosseguir la primera quinzena del mes següent sota la direcció d’Eulàlia Barrassetas. L’any següent es van dur a terme tasques de cobriment i consolidació de les estructures documentades l’any anterior, també sota la direcció d’Eulàlia Barrasetas.
Els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2003 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva promoguda per FECSA-ENDESA sota la direcció de Pilar Fernàndez (Àtics).
