Jaciment arqueològic de Can Fatjó dels Aurons

Sant Cugat del Vallès

El jaciment de Can Fatjó va ser localitzat a la dècada de 1920 per Vicenç Renom al voltant de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat, prop de l'estació de Sant Joan. En aquell moment, Renom va excavar una fossa reomplerta amb terra cuita i adobs, amb material del període del bronze final i primera edat del Ferro (1200 - 650 aC).

En els anys 2005 i 2006 es va excavar aquesta zona amb motiu de la urbanització del sector A1 de Can Fatjó dels Aurons. L'any 2005 es van fer diverses campanyes d'excavació que van donar com a resultat restes de sis períodes històrics. Del neolític es van recuperar restes del període neolític mitjà i del neolític final. Del mitjà es van documentar diverses sitges i un sepulcre de fossa aïllat, sense connexió amb cap necròpolis coneguda a l'entorn. Es tractava d'un cos entre els 17 i els 25 anys, que va ser enterrat amb un aixovar format per tres vasos de ceràmica, sílexs, os i malacofauna. Del neolític final es van recuperar tres estructures de combustió, amb tota seguretat uns forns de ceràmica, de planta lenticular amb un accés amb rampa. Del calcolític es va trobar una estructura d'assentament i un hipogeu d'inhumació amb sis cossos. De l'edat del bronze es va localitzar dues sitges i dues fosses-cubetes. D'època medieval hi havia dues zones de sitges, datables en l'època altmedieval, i restes del mas de Can Fatjó, del segle XV i restes constructives realitzades entre els segles XVI i XVII. De l'època moderna i contemporània es van documentar diverses reformes de la masia, amb sitges i una premsa. També van datar l'estrat d'enderroc de la masia entre els segles XVIII i XIX.

Les excavacions van continuar el 2006 i es van documentar deu estructures en el sector nord-oest. En aquests moments, es trobaren dues galeries subterrànies en la zona de la masia, un pou d'època baixmedieval i un sepulcre del període del calcolític. En aquest darrer cas, es tracta d'un sepulcre de fossa, d'estil monumental, amb una doble planta el·líptica en dos nivells amb dos retalls diferents, amb una cambra funerària al davant amb forma de cova i un pou d'accés segellat amb una gran llosa de pedra monolítica, on foren enterrats sis cossos. Aquests estaven enterrats en posició fetal i amb aixovar format per tres vasos, objectes de sílex, un punxó d'os, dos botons d'os, una plaqueta i fragments de coure i petxines.