Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Sant Fost de Campsentelles de la Generalitat de Catalunya (1992) i el POUM (2013) situen aquest jaciment entre Can Torrens Vell i Can Llombart, en un turó granític on hi ha restes de parets d'un poblat ibèric.
J.M. Cuyàs (1956) parla de l'existència d'una torre fortificada, que malgrat la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic es deia que era difícil de localitzar i que no s'observaven estructures, certament es troba ben a la vista, dalt del turó. Així com un mur perimetral i altres fragments parcials de murs. Aquestes estructures van acompanyades d'un conjunt ceràmic composat per ceràmica ibèrica a torn i a mà, grisa de la costa catalana, campaniana A, pesos de teler, eines de metall i fragments de tegulae romana. J.M Cuyàs documenta i publica aquestes troballes durant la VIII reunió de la Comissaria Provincial d'excavacions arqueològiques de Barcelona, que es va fer a Badalona l'any 1955 (Cuyà, 1956, pp. 53-54 i làm. 12 fig. 1).
Diu que va encarregar "esta delicada misión [...] a don Jacinto Dunyó, afecto a este Comisariado, que tomará la dirección de un entusiasta grupo de muchachos del Fente de Juventudes y procedieran a explorar la torre situada al E. del baluarte". I conclou que la seva funció seria el control del pas per aquest sector de la via que uniria les ciutats romanes de Baetulo i Ausa.
El 24 d'agost del 2018 el diari Liniavallès publicava la següent notícia:
"Els Mossos d’Esquadra han aconseguit recuperar recentment diferents peces espoliades de jaciments arqueològics dels Vallès Oriental. Concretament, segons va informar el Contrapunt, les peces són del turó de Castellruf, de Santa Maria de Martorelles, on hi ha les restes d’un dolmen, un vilatge ibèric i un castell del segle XI; del turó de Gallemí, també a Santa Maria de Martorelles; el turó de Penjabocs, de Sant Fost, on hi havia restes d’un poblat iber i a Sant Cebrià de Cabanyes, també de Sant Fost, on hi ha una ermita romànica del segle XII. Per últim, també s’han recuperat peces del turó de Sant Miquel, situat entre Montornès i Vallromanes, on hi ha un assentament ibèric i les restes d’un castell on s’estan fent excavacions per tal que més endavant pugui ser un espai de visita.
La localització d’aquestes restes es remunta a l’agost de l’any passat, quan els Mossos d’Esquadra van detenir dos germans del poble d’Amer, a la comarca de la Selva, per ser els presumptes responsables de l’espoli de 20.000 peces arqueològiques i paleontològiques. Durant la primera inspecció a la casa dels germans, els Mossos d’Esquadra ja es van endur algunes peces espoliades, material que feien servir per fabricar falsificacions que posteriorment venien i arxius informàtics amb imatges de l’espoli que cometien als jaciments. Uns mesos més tard, en una nova entrada a la casa, els especialistes de Cultura van trobar una quantitat de material espoliat mai vista".
Aquest procés es troba obert i, per tant, pendent de resolució judicial i els materials recuperats per la policia es troben dipositats en els magatzems del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya a Cervera.
Actualment es continua localitzant material, com vam poder comprovar durant la realització del treball de camp del Mapa de Patrimoni de Sant Fost de Campsentelles, el març de l'any 2024.
El Museu de Badalona preserva en el seu fons un lot indeterminat de material ceràmic procedent d'aquest jaciment arqueològic. Molt probablement de els excavacions dels anys 40 i 50 del segle passat.
Història
L'àrea de protecció delimitada a la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya no es correspon amb la totalitat del jaciment. De fet, les estructures documentades per Josep Maria Cuyàs (1956) es troben fora de la zona marcada.
Cuyàs (1976, 221) diu: "Com hem dit al començament d'aquesta conclusió, no descriurem ara aquí aquest poblat. Pel fet que sigui ibero-romà, ja en parlarem detalladament en el pròxim volum dedicat a la «Badalona Romana». En donarem només unes dades de la seva situació geogràfica. L'any 1955 el visitarem alguna que altra vegada. És situat al terme de Sant Fost de Campsentelles i hi té a prop les fonts de la Canaleta, Castanyers i Béter i can Torrents i can Llombart. Per la seva configuració, diguem-ne «amatonada», fa que no es destaqui de lluny, però quan hom és a dalt es fa càrrec realment de la seva situació estratègica. És realment una estació ibero-romana que defensava el camí carreter de Baetulo a Caldes de Montbui i per Moià a Vic, o sia un dels que unia la Marina amb el Vallès i, des d'aquesta plana, es bifurcava amb altres interiors".
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES (2013). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. A provació definitiva el 22 de juliol de 2013; DOGC núm. 6466, del 25 de setembre de 2013.
CUYÀS i TOLOSA, J.M. (1956). Comunicación de la Comisaría Local de Badalona a la VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona, Informes y Memorias; pp. 53 i 54.
CUYÀS i TOLOSA, Josep Maria (1976). Història de Badalona, vol. II . Badalona: Arts Gràfiques Duran, pp. 221-222.
CUYÀS i TOLOSA, Josep Maria (1977). Història de Badalona, vol. III . Badalona romana i visigòtica. Badalona: Arts Gràfiques Duran, pp. 62-65.
ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo de Barcelona. Dins Revista del Vallès, núm. Monogràfic.
ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins Ampurias, núm. XIX, pp. 135-194.
