Icnites de Mina Esquirol
Vallcebre
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
És una de les antigues explotacions a cel obert que es van fer en aquesta zona entre els anys 1975 i 1985. El jaciment Mina Esquirol, amb una superfície de 2500 m2, conté una quantitat estimada d'unes 80 icnites, presumiblement totes atribuïdes a dinosaures sauròpodes. El fet que diferencïa Mina Esquirol de la resta de jaciments, de la comarca i mundials, és la presència de diversos rastres de sauròpodes, dominats per mans (manus-only), en un estat de conservació acceptable. Les icnites es peresnten com epirelleus sobre la supaerfície de calcària i posen de manifest el fenòmen de les subtraces. El jaciment de mina Esquirol també és important per haver lliurat part d'una closca de tortuga, atribuïda al gènere Solemys i perquè compta amb importants restes fòssils de flora finicretàcia.
Actualment Ruta Minera és la que s'encarrega de l'estat dels jaciments i de buscar les subvencions per la conservació, estudis i difusió.
Història
La comarca del Berguedà compta amb un important registre fòssil de restes directes i indu¡irectes de dinosaure. Així, la zona de l'antiga indústria minera de Fumanya i voltants s'hi ha pogut agrupar un conjunt de jaciments paleontològics de gran importància. Aquest conjunt de jaciments s'han agrupat sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de Fumanya, i està format per cinc jaciments amb icnites de dinosaure ( Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader). Aquest conjunt de cinc jaciments aporten un total de més de 3.500 icnites i prop de 38.000m2 de superfície. La continuïtat estratigràfica i paleontològica del conjunt d'afloraments permeten parlar d'un gran jaciment que s'extén al llarg d'un quilòmetre, fet que el situa com el tercer jaciment del món. L'article de Viladrich, publicat a mitjans dels anys 80, donà a conèixer l'existència de rastres a la comarca i li donà l'impúls necessari per tal que s'iniciessin els estudis. Concretament, Mina Esquirol té una extensió estimada de 2500 m2. El jaciment s'ubica en una antiga explotació a cel obert i fou descobert el setembre de 2001 per investigadors de l'Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell. L'edat del jaciment és del Cretaci Superior, aproximadament, fa 65 milions d'anys. Els treballs paleontològics s'han dut a terme en els darrers anys. Cal destacar una actuació de conservació-restauració que s'ha dut a terme, gràcies al Consorci Ruta Minera, en els anys 2004-2005.
Bibliografia
AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. AAVV (2008). Los Dinosaurios del Levante Peninsular. VILA, Bernat (i altres) (2006). Els dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions.
