Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici als quatre vents característic d'una arquitectura monumental, per les seves grans dimensions i per la seva ubicació, que en realça la perspectiva. És de planta rectangular ( 53 x 14 m.) amb dos petits cossos que sobresurten als extrems per la part posterior (assolint els 22 m.). Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a la Riera (llevant).
La composició de les façanes és simètrica i en destaca la gran quantitat de finestres i obertures que s'hi obren. A la planta baixa emmarcades entre pilars i arcs de mig punt. En el primer i segon pis tenen obertures rectangulars en sentit vertical amb balcons
El parament exterior de l'edifici és força llis, amb pilastres acanalades adossades i una lleugera cornisa en la divisió dels pisos. Coronaven l´edifici grups escultòrics i un fris de terracota, ara desapareguts a causa de les gelades, que donaven al conjunt un contrast cromàtic, característic de determinats edificis del neoclassicisme català. Gran cornisa de coronament amb barana de balustres per tot el perímetre.
Tot l´edifici és format per voltes de quatre punts sobre pilars de maó, formant tres llargues crugies, que als dos extrems és converteixen en quatre (el sector que sobresurt a les ales laterals és, de fet, una altra crugia). Tant la planta baixa com els dos pisos tenen la mateixa estructura.
A la mateixa època, hom construí una tanca amb una porta d´accés, tot dins l´estil neoclàssic, que protegia el conjunt d´edifici i jardins.
A la capella de l'edifici hi ha el panteó amb les restes del fundador, Josep Xifré i Casas, obra de l'escultor francès Charles Alphonse Gumery.
Amb el temps també ha estat escola de monges, preventori, alberg, institut, la seu de jutjats i diversos serveis municipals.
L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.
Història
L´Hospital Xifré fou construït entre 1844 i 1848 per Francesc Vila i Josep Boixareu, seguint les indicacions del propi Josep Xifré, promotor de l'obra, amb la voluntat de fer un hospital seguint els corrents higienistes de l'època, amb aigua corrent, ventilació a les habitacions i envoltat per horts (per assegurar l'abastiment de fruites i hortalisses) i jardins.
Josep Xifré i Casas, nascut a Arenys de Mar el 1777, va marxar amb 21 anys amb destinació a Cuba on va desenvolupar diversos oficis i negocis, fins que fixa la seva residència a Nova York, l'any 1823, on va crear diverses empreses i institucions bancàries de manera que va reunir una fortuna considerable. Al marge de finançar algunes construccions de tipus cultural, com un teatre per a Arenys, Xifré, ben aviat, emprengué una tasca de potenciació arquitectònica de la qual és un bon resultat el que coneixem com Cases d´en Xifré (1836-1840) a la façana marítima de Barcelona, de caire neoclàssic.
Bibliografia
BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.
BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.
BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.
PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.