Segons la tradició, el castell de Dosrius fou edificat per Cneu Escipió durant la Segona Guerra Púnica, a finals del segle III a.C. Posteriorment fou reconstruït pels àrabs, que s'hi establiren durant uns segles. Aquests obtenien l'aigua a través d'una contramina que s'alimentava de la riera de Rials, en una zona propera al Pi de la Teula. Pel que sembla, el castell es comunicava amb les fortaleses de la rodalia (Burriac, Bell-lloc o can Bordoi) mitjançant miralls. Al segle XIX, els masovers del castell van ser pares d'un nen. L'infant s'anava aprimant ràpidament tot i que la mare l'alimentava com tocava. El masover, preocupat per aquest fet, va escampar cendra per les habitacions, quedant marcada la petja en ziga-zaga d'una serp. Amagat va observar com una serp hipnotitzava la mare i li prenia tota la llet dels pits, mentre amb la seva cua donava de mamar al nadó. En descobrir-ho van matar a la serp.
