Heretat Montsarra
Torrelles de Foix

    Alt Penedès
    Camí de cal Miret a la Mussarra
    Emplaçament
    A escassos metres al nord de les caves Massachs
    338

    Coordenades:

    41.40866
    1.61589
    384315
    4585048
    Número de fitxa
    08288 - 25
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si. IPA-4835
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    000513000CF88C
    Autoria de la fitxa
    Ainhoa Pancorbo Picó

    Heretat formada per un mas d'origen medieval, a ponent, i un gran magatzem, a llevant, que conformen un conjunt de construccions que fins a principis de segle van constituir una heretat destinada a la producció de vi.
    La masia principal, avui situada entre un cobert, al sud-oest,i l'habitatge on van viure els treballadors de l'empresa , al nord-est, és de planta rectangular i dos cossos articulats per arcs apuntats. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Presenta tres eixos d'obertures, essent el central presidit per un portal acabat amb arc de mig punt per sobre del qual es troba una finestra de tipus renaixentista amb els brancals treballats i amb coronament de llinda monolítica amb guardapols amb caparrons a banda i banda. Una de les finestres posteriors presenta també decoració a la llinda. Tanmateix, en aquest indret s'observa un nou afegitó, consistent en un cos de planta baixa allargassada amb alçada fins a l'altura de l'àmbit de les finestres del primer pis. D'altra banda, totes les façanes presenten refaccions efectuades en períodes diferents.
    A l'interior, però, la casa conserva en gran part alguns elements medievals en planta baixa i la distribució originària i algunes decoracions de la seva fase renaixentista. Cal destacar, entrant a mà dreta, la presència d'una gran pica baptismal de pedra, possiblement d'origen romànic, corresponent, ben probablement, a les primeres notícies que es tenen del topònim, que ha estat identificat com corresponent a una primera ermita que hi va haver a l'indret, avui desapareguda. Es tracta d'una peça monolítica, amb la peanya diferenciada del cos de la pica. Està treballada molt toscament, amb parets fan uns 17 cm de gruix. El diàmetre exterior és de 116 cm, i l'interior de 83 cm, amb una alçada d'entre 76 a 84 cm (peanya inclosa, que està lleugerament inclinada). El vas té una fondària de 51 cm. Arran de la boca hi ha una faixa (d'uns 17 cm d'amplada) que sobresurt. La resta és llisa (Cruañes, Virella, 1984).
    A la part posterior, en planta baixa, es pot observar la fàbrica d'alguns dels paraments, despullats dels arrebossats i recremats en alguns punts, probablement per trobar-se a tocar d'un àmbit amb foc a terra que es podria identificar amb l'ús d'aquells espais com a cuina.
    Pel que fa al primer pis, les fotografies que es poden observar per la xarxa efectuades per la casa que en gestiona la venda, permeten determinar que es troba en bon estat de conservació i que es manté la distribució probablement des d'època renaixentista, d'acord amb els elements decoratius de les portes que comuniquen els diferents àmbits. Cal destacar la sala principal de la planta noble, que manté els arrebossats i enlluïts d'aquell període alguns dels quals amb grafits originals i amb motllures ben treballades en totes les obertures principals, amb arcs conopials motllurats amb guardapols en alguns casos acabats amb les cares de querubins.
    Pel que fa al magatzem, construït l'any 1896, es troba situat al sud est del mas, de tal manera que, un cop tancat el conjunt, deixa un espai central avui ocupat en part per un jardí i en part per una piscina. Es tracta d'un edifici aïllat format per una nau central més alta i dues de laterals a banda i banda, una de dos pisos i l'altra d'un sol pis. Les cobertes són a dues agües sobre encavallades de fusta. Les obertures exteriors són acabades amb arcs rebaixats de maó així com també les línies de separació de pisos i el ràfec. La façana principal, reformada, conserva un gran arc de mig punt, també fet amb maons. L'interior encara conserva els dipòsits, tines i part de la maquinària emprada fins als primer anys del nostre segle per a la producció de vi.
    A uns 60 m a ponent de la casa es troba una gran bassa de planta circular construïda amb un sobreeixidor amb data de 1900.

    També coneguts amb el nom "Mussarra". La casa i el magatzem són en venda en el moment de dur a terme el present treball. Les fotografies utilitzades per donar-la a coneixer ens mostren una casa senyorívola de gran interès arquitectònic.

    El lloc està documentat des de l'any 1143 com a parròquia de Sant Cugat de Muscarra. El 1230 va passar a dependre, per donació, del monestir de Santes Creus. La casa sembla que hauria tingut una capella romànica, avui desapareguda. Pel que fa al magatzem, va ser utilitzat com a hospital en el decurs de les guerra civil.

    AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 204.
    CRUAÑES, Esteve; VIRELLA, Xavier (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca.