Gres Catalán
Calonge de Segarra

    Anoia
    Dusfort
    Emplaçament
    Es troba a tocar de la C-1412, a l'alçada del nucli de Dusfort
    654

    Coordenades:

    41.73958
    1.49873
    375161
    4621952
    Número de fitxa
    08036 - 216
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    5221701CG7252S0001QD
    Autoria de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP

    Al sud-est del nucli de Dusfort, tocant a la C-1412 es situa el complex industrial de Gres Catalán. Es caracteritza per una successió de grans naus rectangulars de gran llargada orientades d'est a oest (uns 300 metres aproximadament). Les edificacions estan alçades amb maons i amb coberta a dues vessants. Els edificis situats al sud, s'utilitzen com a oficines i exposició, i la resta com a magatzem i producció. Cal destacar-hi l'edifici de formes rectangulars i cúbiques folrat amb rajola marró que es troba a l'inici del recinte.
    A l'altre costat de la carretera, al costat de l'antiga bòbila, hi trobem altres dependències del complex, avui en dia en desús.

    L'any 1869 va néixer a Òdena Vicenç Sugrañes i Solé, fundador i creador de l'empresa familiar que a l'any 1971 es conegué comercialment com a Gres Catalán. No obstant, abans d'arribar a aquesta data diferents foren els episodis que l'explotació familiar hagué de superar. 50 anys abans, a l'any 1921, Vicenç Sugrañes va comprar els terrenys que tenia arrendats al preu de 2500 pts. Terrenys en què l'any 1911 havia construït un forn primitiu per coure ceràmica. En aquells moments la producció ceràmica de teules i totxanes, així com el forn de llenya, era totalment manual. Amb la mort de Vicenç Sugranyes 5 anys després, fou el seu fill, Isidre Sugrañes qui continuà la explotació familiar. Passada la Guerra Civil s'inicia un procés d'expansió de l'empresa, segurament afavorida per la reconstrucció dels estralls de la Guerra. A l'any 1942, es construeix una nova bòbila que augmenta la producció a les 30 tonelades diàries de material. Aquest augment implicà una modernització i mecanització del procés de fabricació i cocció. A l'any 1955, la mort d'Isidre Sugrañes deixà a mans dels seus tres fills, que s'encarregaren de construir una nova bòbila de tres pisos. A partir d'aquí, amb la recuperació econòmica dels anys 1960, s'inicià l'especialització de l'empresa, vivint el seu gran moment a finals dels anys 90 del segle XX i principis del s. XXI amb l'expansió immobiliària del país. Amb la punxada de la bombolla immobiliària, l'empresa va entrar en una crisi l'any 2010 que ha posat en entredit la seva viabilitat futura.