Gojaires del Roser
Sant Boi de Lluçanès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els gojaires es nomenaven, cada any, entre els propietaris. N'hi havia dos de pagès i dos del poble, i normalment era gojaire el que aquell any es casava. Cada un d'ells podia portar l'acompanyament que volgués.
El dissabte de Pasqua, a les vuit del matí, després de l'al·leluia, es reunien. Es dividien en dos grups de quatre, i sobre cavall, anaven a verals diferents a cantar els goigs del Roser per les cases de pagès. A l'hora de dinar es trobaven a la casa d'un gojaire de pagès i solien fer-hi un bon tiberi. Després de dinar se n'anaven a cantar pel poble. A aquells que no eren propietaris els cantaven els goigs a fora de casa seva, mentre que als propietaris pujaven a cantar-los a la casa, on menjaven galetes i ametlles i bevien moscatell i anís. A sopar anaven a casa d'un gojaire del poble.
La imatge ha estat extreta del llibre "Records de Sant Boi en sèpia".
Història
Aquesta tradició es va perdre a inicis dels anys 50 del segle XX.
Bibliografia
MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània.
SELVA, Baldiri (2006). Records de Sant Boi en sèpia. Sant Boi de Lluçanès.