Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els goigs a llaor de Sant Joan Baptista es veneren a l’església de Santa Maria de Pineda on el sant hi té dedicada una capella. Els goigs, per aquesta versió, estan editats en paper corrent, sense numerar. A l'encapçalament, enquadrat al centre, de color negre, es pot veure una representació de de Sant Joan Baptista, dempeus, sense barba, descalç i vestit amb pells de camell; sosté una creu a la mà esquerra i un anyell als seus peus. Darrera d'ell hi ha unes muntanyes. A ambdós costats de la imatge, es poden veure dos vasos amb peu, decorats amb un ram de flors a l’interior. El quadre està emmarcat per una orla floral a base fulles de pàmpol i grapes de raïm de color negre.
El text que transcrivim a continuació està disposat en dues columnes separades per una línia vertical, també realitzada a base de fulles de pàmpol i grapes de raïm, i diu així:
Goigs en llaor de Sant Joan Baptista, patró de Pineda
Primera columna:
Flor bella de Palestina / que espandiu mística olor, / de la Costa llevantina / sigueu sempre protector. //
D’Adam, nostre primer pare, / naixéreu sense el pecat; / puig ja al sí de vostra mare / restàreu purificat; / com perla dins sa petxina, / visitant-vos el Senyor. /
Amb Jesús, el Fill de Déu, / passada vostra infantesa, / ressò de la Seva veu, / de l’angelical puresa / sou estel·la gegantina, / de mirífica esplendor. //
Al desert, dura abstinència / volguéreu sempre observà / i exhortant a penitència / prop les ribes del Jordà / preparàveu la doctrina / del Messies Redemptor. //
Amb la multitud confós, / el baptisme us demanava / aquell Déu tan amorós /
Segona columna:
que salvà el món cobejava, / damunt la testa divina / baixant l’Esperit d’amor. //
Una vida escandalosa / sapiguent portava el rei / i en abandonar l’esposa / mancava a la santa llei, / recepteu la medecina / revestit de gran valor. //
De rencor folla Herodies, / venjativa, ha decretat / posar terme als vostres dies, / logrant fósseu degollat; / Salomé, la ballarina, / tot robant-li al rei el cor. //
Aquest poble que es gloria / de tenir-vos per Patró, / a Déu els seus precs envia / per vostra mediació; / quan el temporal domina, / lliureu-lo del seu furor. //
Llum que al cel ens encamina, / vos preguem, plens de fervor, / de la Costa llevantina / sigueu sempre protector. //
V) Fuit homo missus a Deo.
R) Cui nomen erat Joannes.
OREMUS
Deus, qui praesentem diem honorabilem nobis in Beati Joannis Nativitate fecisti, da populis tuis spiritualium gratiam gaudiorum, et omnium fidelium mentes dirige in viam salutis eternae. Per Christum etc.
V. Gloria et honore coronasti eum Domine. R. Et constituisti eum super opera manUum tuarum.
OREMUS
Sancti Joannis Baptistae Praecursoris et MARTIRIS tui, quaesumus, Domine, veneranda festivitas salutaris auxilii nobis praestet effectum. Qui vivis et regnas in saecula saeculorum. R) Amén.
Fora de l’orla hi ha la impremta i l’any: Impremta Llach, ferreria Vella, 5. – Girona. - 1928
N’existeixen tres versions més. La primera, més antiga, de finals del segle XIX, amb un text molt diferent procedent de la impremta Manel Llach. La segona versió és la que hem transcrit en la present fitxa, de l’any 1928, editada per la mateixa impremta que el primer conservat, però sota el patrocini de la vídua de Manel Llach. Aquesta versió és diferent i més entenedora, reduïda a dues columnes, tot i que conserva la versió original dels Oremus. La lletra és de mossèn Antoni Doltra i Masferrer (1880-1936) i la música de mossèn Ramon Marquès.
La tercera versió és la signada per la Impremta Montalt, amb música de mossèn Ramón Marquès i lletra de mossèn Antoni Doltra. Només varia el quadre de l’encapçalament, que en aquest cas és una fotografia en blanc i negre del sant amb l’anyell damunt d’una peanya, les decoracions de l’orla, que en aquest cas són ondulacions i a la part inferior duu la particel·la i només modifica una paraula de la tercera columna en la segona estrofa: “Aquest poble que es glória” per “Pineda que es glória”
Finalment, hi ha una darrera versió en color, de l’any 1982, amb una litografia central antiga, feta al boix, lletres blaves i vermelles i particel·la a la part inferior, obra de Josep Perpinyà.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques.
El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.
Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
