Goigs en honor de l'apòstol Sant Bartomeu, excels patró de la vila de Casserres Casserres

    Berguedà
    Plaça de l'Església, s/n
    619

    Coordenades:

    42.01397
    1.84237
    404148
    4651975
    08049-290
    Patrimoni immaterial
    Música i dansa
    Modern
    Contemporani
    XVIII-XX
    Mn. Ramon camps (lletra) i Mn. Josep Maideu i Auguet (música)
    Bo
    Inexistent
    Obert
    Religiós
    Pública
    Jordi Montlló Bolart

    Goigs en honor a Sant Bartomeu que es canten a l'església parroquial per la Festa Major. La lletra de Mn. Amon Camps diu:
    Gloria a Vós puix mereixeu /I'honor de l'apostolat: / Siau el nostre advocat, / Apòstol Sant Bartomeu. /Vostra pàtria és Galilea,
    i d'ofici pescador; /com model de raça hebrea / sou lloat pel Salvador / amb Felip quan davant seu, /per coneixe'l heu estat. Siau ...
    De Crist en la companyia /us quedareu tot seguit; / per Apòstol us prenia / quan us veu tan decidit. / Amb molt gust tot ho deixeu
    per estar al seu costat. Siau ...
    Per honrar el matrimoni, / amb Jesús sou a Canà, / del miracle testimoni / quan en vi l'aigua mudà, / I Vós que en tot l' admireu / ple de fe més l'heu amat, Siau ...
    Quan els dotze us separàveu / per complir l'alta missió, / Vós a la India entraveu / fet de Crist: ambaixador. / Sols amb l'arma de la Creu, / mil triomfs heu abastat. Siau ...
    Talment com si poc extensa / la gran India esdevingués / vers Armènia, terra immensa, / traslladeu els sants quefers. / Per la fe que prediquen / mai no us trobeu cansat. Siau ...
    Grans prodigis allà obràreu / per convèncer els pagans; / falsos ídols aterràreu / i l'engany de llur encants. / Del dimoni triomfeu / decidir en el combat. Siua ...
    Comprovant el rei Polimi / que sos ídols heu retut, / fa que el poble us estimi / puix veu vostra gran virtut. / Els obsequis rebutgeu, / que molts us han ofrenat. Siau ...
    Dels honors de la victòria / dotze ciutats convertint, / en fugiu mirant la glòria / del Déu ver que esteu seguint. / I en altres llocs prediqueu / com apòstol esforçat. Siau ...
    Els ministres plens d'enveja, / vers els ídols fingint zel, / atien ço que planeja / Astiages, rei cruel. /Sagnant martiri rebeu / lloant Crist: arnb voluntat. Siau ...
    Sens dar mostres de desfici / davant l'afilat coltell / sofriu l' espantós suplici / de llevar-vos, viu, la pell. / Sens morir el jorn passeu, fins que sou decapitat, Siau ...
    Vostres restes són tirades / en caixa de plom al mar / per miracle transportades / van a Lípari a parar / Després en esplendent Seu / a Roma sou honorat. Siau ...
    Casserres que us venera / des d'antic com a Patró / en el vostre amor espera / trobar sempre protecció. / Abasteu-nos del bon Déu, / salut i prosperitat. Siau ...
    Des del cel puix molt podeu, / oíu-nos per pietat: / Siau-nos bon advocat, Apòstol Sant Bartomeu.

    El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.
    L'Excel·lentíssim Sr. Bisbe de Solsona, Dr. Valentí Comellas i Santamaria, fill de Casserres, concedí l'any 1920 que es pogués cantar missa votiva modo solemni de Sant Bartomeu, el diumenge després del 24 d'agost.

    Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
    La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.
    Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.

    BRIONES, Margarita i SANTACREU SIMON, Joan (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga.