Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs de la Gloriosa Verge i màrtir Santa Llúcia, advocada pel mal de la vista que es canten a la capella de La Rubiola, el 13 de desembre, festa de Santa Llúcia i que diuen així:.
Puig al Cel teniu posada / molt amada, / o Llúcia de Cristo esposa, / ohiunos Verge Gloriosa. / En poca edad vostra vida / fonch servida, / del alt Deu la omnipotència, / amostrà sa excelència, / y sense mida, / observan en sa obediència / de tantes virtuts dotada, / molt amada: & c. / A vostra mare alcansàreu, / y donàreu, / millora en sa malaltia, / puig Agatha intercedia / al qui pregaveu / que'ns alentés cada dia, / fins vostra vida acabada, / molt amada. & c. / Aborrireu las riquesas, / y promesas, / de les cosas temporals, / fugint del Mon tots los mals / y sas vilesas / amant sols las Celestials, / amb llum de Fé il'luminada, / molt amada. & c./ Sentint Pascacio que amasseu / y adorasseu / a un sol Deu Omnipotent, / manà rigurosament / prest lo negàsseu / de tot cor y enteniment, / més d'ell foreu ajudada / molt amada: & c. / Exint amb palma y vistória, / (o gran gloria) / de torpesas vostre cos, / lo Sant Esperit en Vos, / (digna memoria) / contra el Dimoni envejós, / tinguereu sempre guardada, / molt amada: & c. / Quan les paraules no bastaren / no faltaren / grans assots, y grans torments, / més de vos los sants intents, / mai se apartàren / de qui'ls preservà contents, / persó foreu degollada, / molt amada. & c. / Vostra vida tant hermosa, / y gloriosa / acabada en lo mon trist, / servireu a Jesu-Criost, / pura, y ditxosa, / Santa com may se haya vist / en lo cel sou col·locada, / molt amada: & c. / En aquesta vida trista, / de la vista, / vos tenim per protectora; / a qui favor vos implora / dauli vista, / amb llum clara y veu sonora, / guiaunos Mártir sagrada, / molt amada: & c.
TORNADA Als qui us te per advocada, / molt amada, / o Llúcia de Cristo Esposa, / ohiunos Verge Gloriosa.
OREMUS Exaudí nos Deus salutaris noster, ut sicur de Beatae Lluciae Virginis – Martiris, tuae festivitate gaudemus, ita piae devotionis erudiamur affecta. Per dominum, &.
Extrets d'una fotocòpia del goig original i que per les mides del full, no hi surt ni la data ni la impremta o el seu autor.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Bibliografia
BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives.
