Goigs de Santa Eulàlia de Mèrida
El Papiol

    Baix Llobregat

    Coordenades:

    41.43797
    2.01105
    417380
    4587850
    Número de fitxa
    08158 - 68
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Es segueixen cantant a l'església
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Juana Maria Huélamo Gabaldón

    Composicions poètiques de caràcter popular dedicades a la Mare de Déu de la Salut del Papiol. Es canten col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos de cert relleu, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes tenen vuit versos. Mossèn Frederic Martí Albanell (Martí Albanell, 1926:41-44) transcriu l'any 1926 el següent text:
    "Esposa del Salvador
    la devota Espanya os canta:
    socorreu, o verge santa,
    aquest poble del Senyor.
    Filla del noble Tiberi,
    Mérida la cuna os dona,
    ilustrant vostra persona
    lo catòlich emisferi;
    confundint lo vil imperi
    de ña ceguera i rencor, etc.
    Mostrareu gran compostura
    en vostra primera edat;
    gran prudencia i gravetat,
    i en vostre rostro mesura:
    essent tot proba segura
    de vostre pur interior, etc.
    Quant Dacià en son deliri,
    a los cristians persegueix;
    vostre esperit se enardeix,
    suspirant lo sant martiri,
    per esser matizat lliri
    en los camps del Redemptor, etc.
    Vostre Pare os retirà
    temerós en la heretat:
    i alli vostra pietatmes i molt mes se inflamà;
    esperant que lo tirà
    vomités tot son furor, etc.
    En la moral pura i sana
    os instruí un Sacerdot;
    i a Deu os donau del tot
    ab vostra amiga Juliana:
    puix vostra vida cristiana
    fou a la edat superior, etc.
    Manan per fi los tirans
    fer a sos deus sacrificis,
    per preparar nous suplicis
    a los ocults cristians;
    sos intents sortiren vans
    a vostra virtut i ardor, etc.
    Fou tant gran vostre esperit
    per correr tras lo martiri
    que en un celestial deliri
    de casa eixireu de nit;
    animosa alzau lo crit
    devant del jutge traidor, etc.
    Reprenéu ab energía,
    al jutge la crueltat,
    de sos deus la falsetat,
    del Prefet la tiranía;
    i la lley infame e impia
    del furiós Emperador, etc.
    Manà lo jutge irritat
    azotarvos cruelment,
    i tirar oli bullent
    sobre vostre cos llagat;
    mostrareu serenitat
    en mitg de tant gran rigor, etc.
    Vostras carns adolorides
    obran ab cruels instruments;
    i tranquila en los torments,
    contemplau vostras feridas;
    ‘Sian en mi repetidas
    las llagas del Redemptor'. etc.
    En la garrutxa os alzaren
    verdugos encarnizats,
    i los membres delicats
    un per un desconjuntaren;
    foch als costats aplicaren
    plens de un infernal ardor, etc.
    Obriu la boca piadosa
    mentres que lo poble clama
    i luego la voraz flama
    os entra en ella furiosa;
    aixi entregàreu ditxosa
    lo esperit al criador, etc.
    Cual acendrat serafí,
    volaren devant de Déu;
    i luego ab manto de neu
    lo cel vostre cos cubrí;
    conservant hasta la fi
    vostra innocencia i candor, etc.
    Gloria del regne espanyol,
    que vostras virtuts pregona,
    Eularia, digna patrona
    del poble del Papiol;
    siau lo nostre consol
    en esta vall de dolor, etc.
    TORNADA
    Puix contrit lo nostre cor
    aqui vostres glorias canta;
    socorren, oh verge santa
    aquest poble del Senyor.
    V. Specie tua el pulchritudine tua.
    R. Intende, próspere, procede et regna.
    OREMUS
    Omnipotens sempiterne Deus, qui infirma mundi
    eligis fortia quaeque confundas; da nobis in festivi-
    tate sanctae virginis et martiris tuae Eulaliae con-
    grua devotione gaudere; et ut potentiam tuam in
    ejus passione laudemus et ut promissiam nobis per-
    cipiamus auxilium. Per Christum Dominum nostrum.
    Amen."

    S'ignora l'origen i l'autor d'aquestes composicions.
    En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d'aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la "Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo", conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998).

    Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.
    Pons, A (1998) Exposició: "Quin goig de... goigs!" Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. http://bid.ub.edu/14pons.htm