Goigs de Sant Vicenç
Prats de Lluçanès

    Osona
    Església parroquial de Sant Vicenç. Plaça de l'església. Nucli urbà. Prats de Lluçanès

    Coordenades:

    42.00918
    2.02953
    419639
    4651251
    Número de fitxa
    08171-122
    Patrimoni documental
    Tipologia
    Fons documental
    Contemporani
    Segle
    XX
    Joan Viñas (lletra) i Isidre Arxé (música)
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada accessible
    Bisbat de Vic. c/ Santa Maria, 1. 08500. Vic
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Es tracta dels Goigs en honor a Sant Vicenç, diaca i màrtir, patró de la vila de Prats de Lluçanès. La present edició dels goigs, reeditada l'any 2003, reprodueix amb lleugeres variants la que fou publicada l'any 1969. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Vicenç representat amb la palma, símbol dels sants màrtirs, i una mola de molí, símbol del seu martiri. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi poden resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A la part inferior hi ha la partitura amb la música de la tornada. Al revers hi ha un escrit que ressegueix els apunts històrics dels goigs, l'església de Sant Vicenç i la vida del Sant.

    Els goigs són cantats el dia de la festa Major, el dia 22 de gener.

    Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Sant Vicenç havia nascut a Osca i fou diaca del bisbe Valeri de Saragossa i sofrí el martiri a València on morí el 22 de gener de l'any 304. La hagiografia fa passar Sant Vicenç per diversos periples en el seu martiri, que després es veuen reflectits en la seva iconografia i en algunes estrofes dels goigs. Sant Vicenç, doncs, va ser castigat per haver defensat el seu bisbe Valeri i la fe cristiana. El procònsol Dacià el fa ver flagel·lar, descarnar amb ferros i el va fer rostir sobre unes graelles. El van retornar a la presó i el van deixar damunt una pila de fragments punxeguts de ceràmica trencada. Finalment va morir a la foguera. El seu cos va ser llançat a les bèsties carronyeres però un gran corb el va evitar que fos devorat. A continuació Dacià el va fer tirar al mar amb una mola de molí lligada al coll, però el seu cos va surar, i l'aigua el va portar a la riba on uns cristians el van recollir i li van donar sepultura. En aquell segle el culte i devoció del nou màrtir experimenten una àmplia difusió. Una altra onada d'expansió del seu culte fou en l'anomenada Reconquesta i foren moltes les capelles que se li dedicaren.