Goigs de Sant Sebastià de la parròquia d'Oló
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs que fins fa pocs anys encara es cantaven a l'església parroquial de Santa Maria d'Oló el 20 de gener, per la festa de Sant Sebastià. La devoció a Sant Sebastià, advocat contra les epidèmies, va tenir una important revifada al final del segle XIX i durant un temps la festa de Sant Sebastià tenia el paper de festa major d'hivern a Oló. Actualment els de Sant Sebastià són els únics goigs que es continuen cantant al poble. Entre els seus versos hi llegim els següents: "Aquest poble pecador / de Oló anomenat, / pues ell vos es servidor / vullauli ser advocat: / perque sia preservat / de tant gran cruel sentencia".
L'exemplar consultat és una edició de 1871 (Impremta de Roca, carrer de St. Miquel, Manresa).
Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.
Història
El culte a sant Sebastià, que és advocat en els casos de pestes i epidèmies, va tenir una important revifada a finals del segle XIX. Sembla, però, que a principis d'aquest segle ja tenia un cert arrelament a Santa Maria d'Oló. Consta que el 1838 la Confraria de les Dones feia celebrar un ofici i una processó en honor seu. Els anys 1884 i 1885 hi va haver a tot Catalunya una forta epidèmia de còlera que va provocar una gran mortaldat. A Santa Maria d'Oló, com en altres poblacions, es van fer invocacions a sant Sebastià per demanar-li que el còlera no arribés al poble. S'explica que l'epidèmia va arribar molt a prop perquè els ocells van morir fins al Torrent Fondo (entre Vilagur i Puigneró) i la serra Borina. En agraïment a sant Sebastià es celebra aquesta festa cada 20 de febrer. Tal com hem dit, sembla que la festa ja es feia anteriorment i en aquest moment s'oficialitzà de manera més solemne (FERRER i altres, 1991: 190). Per l'epidèmia de grip de 1918 es va tornar a invocar sant Sebastià, tot i que aquesta vegada el grip va provocar algunes víctimes.
A la dècada de 1950 Sant Sebastià era una de les dues festes locals i tenia el paper de festa major d'hivern. Aleshores la seva celebració era únicament religiosa. Es feia una missa i el cant dels Goigs de Sant Sebastià.
Bibliografia
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 190.
