Ginjoler de can Jalpí
Pineda de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El ginjoler de can Jalpí està ubicat davant de la masia, en un dels parterres dels jardins. És un arbre petit, de vegades considerat un arbust. És originari de la Xina, però naturalitzat a diversos països de la conca mediterrània, entre ells a Catalunya. El seu fruit, semblant a una poma, de forma i de gust, però petita, és comestible i es recol·lecta a la tardor.
Mesura uns 7 m., tot i que pot arribar a mesurar uns deu metres d’altura. L’exemplar de can Jalpí està podat, i presenta alguns grops i l’escorça molt clivellada. Les fulles, que mesuren entre 2 i 6 cm, són de forma oval - lanceolades, amb tres nervis principals longitudinals i presenten dues estípules espinoses a la base.
Floreix entre els mesos d’abril i maig. La flor és petita, verdosa i agrupades de dos a cinc sobre un petit peduncle comú a l’axil·la de els fulles.
El gínjol només té un pinyol. El color verd va canviant fins al rogenc o marronós quan la fruita és madura.
De la seva fusta se'n fan instruments musicals com tibles, gralles i tenores. Tenen molta vitamina, sucres i mucílags. Es pot deshidratar i es pot preparar allioli de gínjol, melmelades, licors i xarops. Té propietats medicinals, sobretot emprat contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis i traqueïtis.
Història
El ginjoler ha donat lloc a les següents expressions: “més content que un gínjol”, “és més eixerit que un gínjol” o “és més trempat que un gínjol”.
És un dels fruits que Herodot ja esmenta en els seus escrits. N’hi havia en els temples de la Prudència, símbol del silenci a l’antiga Roma. En alguns indrets, com l’Emília-Romanya (Itàlia) es plantava prop de les cases per portar fortuna. I segons Plini, el fruit era molt apreciat coma laxatiu lleuger; per això quan el recol·lectaven, el guardaven molt bé en caixes de til·ler o de faig.
Al Baix Ebre i Montsià és un fruit molt preuat.
Bibliografia
ALBEROLA, Ginés (1892). Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes). Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.
BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.
MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.
PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume
