El primer document que parla de l'existència d'un gegant a Vilafranca del Penedès, és un manuscrit de l'any 1510 que es troba a l'Arxiu Històric Comarcal. En aquest, però, només es parla d'un gegant. En el llibre verd de Vilafranca, de l'any 1600, ja es fa referència als Gegants, en plural. En l'apartat que explica la cerimònia de Corpus es llegeix: " ... lo clavari fa sonà los músichs y en aqueix temps pasan los gegants, lo drach y diablots tirant cuets per regositjar la festa ". A través d'uns versos de Salvador Comellas al Llibre verd de Vilafranca, sabem que eren gegant i geganta i que el gegant es deia Ferragut.
Els gegants pertanyien a la confraria de Sant Macari i Sant Josep, formada pels fusters, picapedrers, mestres de cases, ballesters, forners, escultors, cantirers, pintors, boters, serradors, esclopers, escudellers, rajolers, etc., fundada l'any 1388. Durant tot el segle XVIII, no hi ha referències documentals dels gegants de Vilafranca.
L'any 1909, la confraria cedeix els Gegants a l'Ajuntament, fruit d'un afebliment social i econòmic d'aquestes que es ve produint des del segle anterior.
El primer acte no religiós, segons fonts documentals, en el que participen els gegants, és la celebració de la regència de Maria Isabel (el 6 i 7 de juliol de 1833).
Segons Alegret (SOLÉ, 1986:20), l'any 1830 es renoven els caps dels gegants. L'autor fou l'escultor sitgetà, senyor Cinto i la reformà tingué un cost de divuit unses. Portarien indumentària aràbiga, ell amb bigoti i perilla, igual que Sant Fèlix. També sabem que pel Corpus de 1860, a l'any 1886 i el 1906, estrenaren vestits nous. La darrera de les ocasions per subscripció popular.
El gegant, en el vestuari de principis de segle XX, portava una túnica i portava una capa de vellut vermell, ribetejada amb cintes de color groc.
