Fortificació de Rocamora o Viladaspis
Argençola

Anoia
Rocamora
Emplaçament
S'hi accedeix a peu, a través del primer camí sortint de Rocamora a la dreta. Es puja recte el turó.
755

Coordenades:

41.59241
1.42441
368682
4605722
Número de fitxa
08008 - 4
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Medieval
Segle
X-XIV
Estat de conservació
Dolent
L'arbrat i la vegetació de l'indret empitjoren les estructures del mur que resta dempeu.
Protecció
Inexistent
Número inventari Generalitat i altres inventaris
IPA: 7757
Accés
Difícil
Sense ús
Titularitat
Privada
08008A012000620000IW
Autoria de la fitxa
Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.

Actualment només s'observa un mur en peus. Es troba situat a la part alta d'un turó boscós al sud-est de Rocamora. El mur que resta dempeus es caracteritza per un alçat de carreus horitzontals i irregulars, units per morter. L'entorn més immediat hi trobem enderroc de la mateixa construcció, així com estructures sense identificar. Estudis anteriors la descriuen com una fortificació de planta rectangular.

Les estructures sense identificar poden correspondre a les restes d'habitacions, així com a la desapareguda església de Sant Jaume. La vegetació que actualment ocupa l'indret, dificulta la interpretació in situ d'aquestes estructures.

Les dades documentals sobre aquesta fortificació son bastant escasses. Al segle XI senyorejava el castell Maier, germà d'Ermernir de Castellet, tal com consta en el seu testament sagramental datat l'any 1031. No hi ha més noticies fins al segle XIV, quan l'any 1322 l'Infant Joan vengué la jurisdicció dels Castells d'Albarells, Carbasí i Rocamora al prior del Monestir de Montserrat .

AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.

Descarrega PDF