Forns del Dalmau Muntanyola

Osona
El Castell de Muntanyola
Sota el Mas Dalmau, s/n. 08505. Muntanyola.

Coordenades:

41.89973
2.17436
431515
4638973
08129-135
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Medieval
Modern
Popular
XIV-XIX
Regular
Presenta cert mal estat
Inexistent
Restringit
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 002A00003
Anna M. Gómez Bach

Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació aprofitant el desnivell natural format pel marge del camí sota el mas el Dalmau. Es tracta d'una doble estructura de planta rectangular amb dues boques d'accés obertes a la part inferior del conjunt. Tota la construcció es troba assentada sobre el terreny natural, i presenta unes mesures considerables, fent una llargada d'uns 5 metres per una alçada de 2m conservats i unes obertures de 0'60 cm aproximadament. Aquest forn segueix les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de teuleria tradicionals de planta rectangular amb cambra de cocció i graella, amb un suport en volta. La boca del forn es situa a la part inferior de l'estructura tenint com a funció principal permetre la recollida de les cendres i alimentar el foc, així com estabilitzar i unificar la cocció. En aquest cas, el bon estat de conservació de l'estructura permet documentar tota la graella i estructura interna del forn a excepció de la volta, que es troba enrunada. La part superior, doncs, resta oberta, i coberta per abundant vegetació. Tot el cos està bastit amb pedres de petites dimensions ben desbastades i travades, de procedència local, lligades amb morter de calç, i en algun tram només amb pedra seca.

S'hi accedeix per una pista que passa per darrera la casa que s'agafa entre el mas Dalmau i la casa de turisme rural del costat, queda sota uns marges, a uns 30 metres escassos de la casa.

El forn de rajols és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció i la fabricació de teules i altre material constructiu. Aquesta s'obté a partir de l'argila tractada, que és un dels materials geològics predominants, a la natura, tot i que la zona de Muntanyola no es caracteritza per la seva presència. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural amb una estructura aèria complementària, aquesta en pocs casos conservada. La construcció està limitada pels costats per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior sol presentar una estructura de coberta de tipologia cariada, formada per un sostre de pedres, o de llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi el material a coure. La cocció la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1000 ºC. Per aconseguir les temperatures necessàries per la transformació de l'argila. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. El producte, un cop acabat, s'emprava per a consum particular o es podia arribar a exportar a un mercat de caire local. En general, aquestes estructures de combustió les trobem isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època medieval fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'element data d'un moment indeterminat d'època baix medieval o moderna, associat a unes obres de reforma de la masia i la necessitat de material, en general.