Forns de calç de cal Rogent
Collbató

    Baix Llobregat
    Al km 1 de la B-112 (serra del Rogent)
    Emplaçament
    S´hi accedeix per la B-112. És a peu de carretera.
    376

    Coordenades:

    41.56842
    1.83179
    402600
    4602519
    Número de fitxa
    08069 - 125
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Regular
    Hi ha esquerdes i esllevissades.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí; IPA: BLL-06.021; IPIC
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08068A006000060000GY    
    Autoria de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    Els forns de calç de cal Rogent formen un edifici de dos nivells amb tres grans cubelles excavades a la roca, que fan 30 m de diàmetre i 10 m d'alçària. Els murs exteriors són de pedra unida amb morter de calç. S'hi accedeix a través de sengles passadissos d'arc de mig punt construïts amb pedra i maons. A la planta baixa hi ha l'accés a les olles i a la de dalt les boques superiors, que foren coronades amb filades de pedra seca. S'hi arribava per una escala d'obra. Al voltant hi ha la resta d'instal·lacions: cisterna, edificis de pedra seca del polvorí i la sala de màquines; escala de gat; i pedreres. Al davant hi hagué un porxo i un tros més amunt la pedrera d'on s'extreia la matèria primera.

    Esquema del forns de calç del Rogent, 2000 (Autor: Josep Matalonga).

    Van ser construïts en un indret molt adequat, tant per la proximitat de la carretera com per l'accessibilitat de matèria primera (roques calcàries) i de combustible (llenya) per l'hisendat local Joan Rogent per a l'obtenció de calç viva a gran escala, que era un producte molt utilitzat a l'agricultura, la ramaderia, la medicina i la construcció.
    Per fer-la s'utilitzava pedra calcària que era extreta dels tossals propers, en aquest cas de les pedreres de la serra del Rogent i del Castell, amb parpals i altres eines, i transportada fins als forns per ser cuita. Els fogainers agafaven els feixos de llenya, que havien estat tallats als boscos de la serra de cal Rogent, i els ficaven a l'interior del forn per la boca inferior, mentre que la pedra calcària esmicolada era col·locada per les boques superiors, damunt d'una volta molt artesana que s'havia de construir cada vegada. La combustió durava de tres a cinc jornades. Després s'havia de deixar refredar i ja es podia fer la descàrrega del producte. Finalment, la calç era transportada amb carros fins al seus punts de venda o consum. Aquests forns van estar en actiu fins als anys de 1950-1960, quan la calç va ser desplaçada pel ciment, les pintures i els productes químics.

    MASRIERA, Alícia (2006), "El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)", Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155.
    DIAGO, Juan de i altres (2005) "Els forns de calç", Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola.