El forn de vidre de Can Dispanya, que forma part d'aquest conjunt arquitectònic a Cervelló, sembla haver estat construït l'any 1820 segons documentació oral (Llurba, 2022: 15). Aquest període coincideix amb un moment en què la producció de vidre era molt valorada.
Gràcies a la seva ubicació geogràfica i recursos naturals, Cervelló es va convertir en un lloc idoni per a aquesta indústria. El forn va ser bastit per Salvador Sala Masifern, membre d'una de les nissagues de vidriers més importants de Catalunya, els Sala, procedents de Vallromanes i de Sant Feliu de Codines. Aquesta família tenia una llarga tradició en l'art de la vidrieria, i la seva experiència va contribuir a la qualitat i reputació del forn.
El forn va estar operatiu durant uns tretze anys, fins al 1833. Aquell any, Salvador Sala, juntament amb el seu germà Esteve, es van traslladar al poble d'Ordal, on, amb en Josep Mensa Santilari, germanastre de Joaquim Mensa Prats, van crear un nou forn de vidre.
Tot i que els germans Sala van marxar, és probable que el forn de Sant Ponç o de Can Dispanya continués actiu fins a almenys el 1857. El padró municipal de Cervelló, La Palma i Sant Ponç d'aquell any menciona Pere Borràs Nadal i Pere Borràs Rigol, suposadament pare i fill, com a vidriers i habitants de Sant Ponç. Això suggereix que aquests dos vidriers podrien haver estat treballant en el mateix forn, mantenint viva la tradició vidriera a la zona