En una de les visites que va fer la família Donadeu al poble, del que n'eren fills i hi tenien, i encara tenen, la casa “Cal Donadeu”, no els hi va agradar la font que s'havia posat a la plaça Major. Els semblava senzilla i consideraven que no es corresponia a la categoria que un lloc tan cèntric mereixia. Per aquest motiu, s'oferiren a regalar-ne una de nova que fos més adient. D'aquí l'origen de l'actual font.
Segons Juan Donadeu Luengo, Emili Donadeu Selva va fer portar l'aigua a Sant Martí amb la construcció de la font de pedra davant de l'església, va emigrar a principi del segle XX a l'Argentina. En una època de gran desenvolupament a l'Argentina, Emili Donadeu va comprar, a la província de Santiago del Estero, un terreny de 5.800 km2, una superfície equivalent a la de la província de Girona, on va fer fortuna dedicant-se fonamentalment a l'explotació de fusta de quebratxo (quebracho de hebra dura), arbre originari d'Amèrica del Sud, molt apreciat per la seva fusta d'una gran duresa que, per aquesta característica, s'utilitzava per fer les travesses dels rails de la via fèrria. El poble que es va crear porta el seu nom, Donadeu.
Segons el testimoni de la Conxita Grau, el dia que arribaven amb el tren tots els alumnes i mestres foren a rebre'ls a l'estació i la Sra. mestre li donà un escrit que va recitar "En nombre de mis compañeros i el mio propio les doy la mas cordial felicitación y enhorabuena" i li va entregà un ram de flors. Per les Festes de Nadal encarregaren a la seva familia que ens portessin torrons per tots.
