Antoni Massó, membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, després d’una visita realitzada el mes de març de 1878 escrivia un simpàtic article on deixava constància dels elements patrimonials que s’hi podien veure en aquell temps titulada, Memòria pintoresca de l’excursió a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. “No hi falta forn, estable per cavalleries, xemeneia natural, escorredor d’aiguas, ni pis ab escala de fusta. Las finestretes que trahuen al exterior disfrutan de bell punt de vista. Son las parets negres y lluentes de l’acció continuada del fum, lo que dona un aspecte trist y miserable. Damunt de la porta hi ha un número 7.”
Mossen Anton Vergés i Mirassó, en referir-es als Òbits transcriu un fragment de l’Especulum de Sant Llorenç del Munt: “ En 5 de las calendes de juny de l’any 1311, en unió de D. Francesch, Sor. del castell de Pera, declarà que la roca y la font dita dels Olbis en lo Mont Calvo, son en propietat del monestir, y lo honor que es de ju la roca en la qual baixa l’aygua es alou de dit Francesch Marqués. Volent que la font y aygua sia en lo successiu á us comú del monestir (homes y animals), y també dels de dit castell”.
En una excursió realitzada per l’Associació Catalana d’Excursions durant els dies 1 i 2 de juny de 1879, Josep Canal escrivia en el butlletí “De la cova del Drach passàrem als Obits, senzillas baumas tancades ab un mur y convertides en modesta y arruïnada vivenda. ¿Quina antigüetat té aquesta? La que en restos cremats i miserables se veu avuy, sens dubte ben poca, però lo trobarse propera á una font que brolla del mitj del rocam y qu’ens digué lo guia era la millor de la encontrada, aixís com la disposició especial del interior, potser acusan una d’aquellas habitacions pre-históricas, tant comunas a l’edat de pedra”.
