Les finques on actualment hi ha la mina de la font del Cargolet, i els terrenys del voltant (el camp on hi ha l’accés a la mina i el terreny on hi ha el mur amb la canal adossada i la casa de Cal Fontanet), formaven part d’una única parcel·la des del darrer quart del segle XVIII amb un únic propietari, la família Iglesias. Part d’aquest terreny va ser venut, l’any 1753, per Valentí Dalmases i Boixeda, agrícola de Sant Martí Sesgueioles, i Joan Llavià, cirurgià de Barcelona, a Ramon Iglesias, paraire de llana de Sant Martí. La família Iglesias es dedicava per tant, al negoci de les llanes. Per això, quan van adquirir els diferents terrenys deurien crear una infraestructura de font-canal-bassa, elements que haurien format part del negoci de les llanes de la família en la qual l’aigua neta recollida de la font aniria per la canal traspassant el torrent i adossada al mur fins arribar a la bassa, al costat de la casa que va ser construïda el 1776 (segons marca la inscripció de la llinda). Així, doncs, la font s’hauria construït en aquesta data o en una de molt propera. A la bassa es rentarien les mantes de llana confeccionades a l’edificació actualment anomenada Cal Fontanet. Aquest funcionament és el deduït a través de l’explicació de Jaume Montserrat, veí de Sant Martí Sesgueioles. Segons la font oral, al final de la canal, tocant a Cal Fontanet, hi havia una bassa que recollia l’aigua provinent de la font – ara inaccessible per l’espessa vegetació i la possible desaparició de les seves restes -. A l’edificació es treballava la llana creant mantes que després es rentaven a la bassa i finalment es deixaven assecar al sol. Aquesta explicació lliga amb el fet que, el topònim Cargolet, nom de la font, també era el nom de la casa; l’edificació que ara s’anomena Cal Fontanet. (PIERA, 2019)
Segons l’estudi de Piera (2019), la masia de Cal Fontanet i la de Cargolet (antiga masia Iglesias) són la mateixa, primer s’hauria anomenat Cargolet i quan es va vendre a Joan Fontanet i Valles l’any 1856, aquest nom hauria canviat, però la Font s’hauria continuant anomenant pel nom de Cargolet.
