Ubicació
Coordenades:
Classificació
PEPAAC – ph-100
Al catàleg del Pla Especial de Patrimoni apareix referenciada com "Font de l'Avellaner (de can Pi)", però es tracta d'una altra (AMB, 2016: fitxa 100).
La fitxa corresponent (AMB, 2016) indica que "Es preserva aquest element, que es troba dins l'espai d'interès geològic dels Jaciments fossilífers de Torrevileta, per tal de posar de relleu els valors geològics de la zona i evitar possibles futures actuacions que puguin malmetre aquest espai".
Descripció
La Font de l'Hort de Can Pi de Cervelló està situada en una mena de placeta a la qual s'arriba mitjançant una escala de pedra equipada amb una barana metàl·lica per facilitar el descens que condueix a la font des del nivell superior on es troben les cases de la urbanització de Can Pi.
La font està composta per un mur de maçoneria emblanquinada, amb una forma rectangular que es corba en la part superior, formant un arc amb un acabat de maons vermells.
El broc de la font, avui desaparegut, es trobava ubicat a la part inferior dreta del mur, d'on raja l'aigua. Davant del broc hi ha una petita canaleta o pica que recull l'aigua i la dirigeix cap a una zona de desguàs.
A l'esquerra de la font, hi ha una placa de ceràmica decorativa col·locada per l'Associació de Veïns de Cervelló. La placa indica que la font va ser arreglada i apadrinada per l'associació l'any 2014.
Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.
Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.
Història
La font agafa el nom de l'antiga masia de Can Pi, situada amunt.
Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En general, aquest és un fet que fa difícil la seva datació.
Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres.
Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars.
Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.
Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.
Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.
Bibliografia
AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.
GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. El Gresol, núm. 16. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.
HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.
LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.
MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.
