Històricament el municipi de Vilada havia estat un punt d'estiueig i descans important a la comarca, sobretot reconegut pels seus aires frescos i la qualitat de les seves fonts, algunes d'elles considerades medicinals. La font de la Vinya no correspon al grup de fonts sulfuroses i de més tradició del poble. No obstant això, constituiria un altre punt d'aigua dels diversos que envolten la concentració més antiga de cases del nucli al voltant de la parròquia de Sant Joan. Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d'altres indrets habitats, i algunes d'elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan a causa de les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment. És el cas de la font dels Bolets i de la font de la Vinya, bastides amb pedra i maons i d'un estil molt semblant. Per altra banda, aquesta font és documenta des del segle XVIII, quan era coneguda com a font del Rector, ja que es trobava en terrenys de la rectoria. Darrere de la font encara es conserva un monòlit amb la següent inscripció: "18+17 Per lo rector".
