El nom d'aquesta font remet directament a la toponímia de la zona, on trobem altres elements com un molí i un pont que s'acompanyen també del topònim ‘Boixera'.
Segons es reporta a la premsa comarcal de l'Anoia, va ser a partir de l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX que molta gent de la capital (Igualada) durant els dies festius es va començar a desplaçar ‘massivament' a les localitats veïnes com ara la Pobla de Claramunt, atrets per les fonts i els seus paratges com a lloc ideal per dinar i passar-hi el dia.
Les fonts ubicades fora dels nuclis urbans eren antigament molt preuades, ja que la gent que treballava als camps durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i refrescar-se i per tant tenia cura també de que estiguessin sempre en bon estat. Ara bé, el canvi d'hàbits i de model econòmic-productiu ha propiciat que s'abandoni la costum de mantenir en condicions fonts rurals com la de la Boixera, l'entorn de la qual s'ha vist també molt afectat en els últims decennis per la construcció de carreteres i de la via ferroviària.
