Font de la Beca
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
Descripció
Font situada al fondal del torrent de l’Embut de la Beca, als peus de Sant Pere Màrtir, que capta l’aigua del torrent Bo a partir d’una mina de 83 metres de llargada.
La part constructiva de la font està formada per un mur de pedra vista de llicorella, coronat per una filada de maons disposats a cantell, que ressegueix el perímetre esquerre de l’espai. Aquest parament actua com un mur de contenció de les terres del fondal. Adossat al mur hi ha un banc corregut, de la mateixa pedra llicorella, i tot l’àmbit delimitat pel mur queda pavimentat amb lloses de llicorella.
El frontal de la font, al fons de l’espai, està resolt amb un plafó de trencadís de rajola blanca i verda, al mig del qual està el sortidor d’acer inoxidable. L’aspecte actual de la font correspon a la rehabilitació que es va dur a terme l’any 1991, que va incloure l’adequació de l’espai, després que l’any 1990 es fes una reforestació amb la plantació d’arbres de ribera.
A la dècada de 1930 aquesta font era anomenada Font del Bech.
Història
Les fonts, tan presents al Parc Natural de Collserola, conformen dins del paisatge de la serralada una xarxa hídrica essencial, juntament amb mines, basses i canalitzacions.
Tradicionalment, en estar en llocs frescos com fondals i torrenteres, les fonts han sigut llocs de descans i trobada de passejants i excursionistes. Envoltades per un ecosistema de ribera, amb espècies vegetals com avellaners, plàtans o verns, són també abeuradors per ocells i mamífers, a més de refugi per alguns espècimens d’amfibis.
És innegable el valor mediambiental de les fonts, que han estat construïdes i domesticades per l’ésser humà al llarg del temps, amb el propòsit d’aprofitar un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades. Aquesta estacionalitat és una de les característiques de les fonts naturals de muntanya, fet que marca la presència o absència del raig d’aigua.
La geologia de la serra, on predomina la roca llicorella caracteritzada per la seva impermeabilitat, és la responsable de la gran quantitat de fonts que podem trobar caminant pels espais del Parc Natural de Collserola, del municipi de Sant Just Desvern.
Bibliografia
TORMOS RAMI, Miquel (2007). Camins d'aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola. Ediciones Desnivel. Madrid.
