Sota la masia de Can Costas hi ha una depressió anomenada el Clot de la Font. Des del camí es pot veure com en el bell mig s'hi alcen un dotzena de plataners imponents. L'estampa és molt bonica a la primavera i l'estiu, com un bosquet entre els camps, quan una espessa ombra cobreix la font. Com la majoria de fonts, un mur d'obra fa de marge entre dos nivells de terra, d'aquest marge de totxo en surt un broc ben gros que sembla d'aram, doncs té la característica oxidació color turquesa. Just a sobre hi un registre amb tapa també d'obra. De les parets plenes de verdet també en surt una moderna canonada que porta l'aigua a la bassa. Aquesta nodreix les hortalisses més avall. Al costat de la font també hi ha una petita bassa i un pou de caseta amb la típica teuladeta a dues aigües i el porticó de fusta. És també fet de totxo massís amb aquella cura i gràcia que ara sembla s'ha perdut per les petites i banals infraestructures. Un petit pont fet també seguint l'estil del conjunt, travessa la riera pròxima amb una volta de mig punt i dues baranes amb pilons als extrems. Es recomana visitar a l'estiu quant hi ha força ombra. L'entorn està força ben mantingut, així doncs si us animeu a visitar-ho tingueu-ne cura.
