La Biblioteca de Catalunya va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, i oberta al públic l'any 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. L'any 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya va anomenar-se Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.
Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat.
Actualment disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 metres més de dipòsit, i uns 3 milions de documents.
