L'arxiu episcopal de Vic neix amb el mateix bisbat, a les darreries del segle IX. El document més antic que es conserva és de l'any 881. En el s. XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII, mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del segle XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat l'any 1920 pel canonge Casadevall. L'any 1936 es va cremar una tercera part d'aquest darrer arxiu. Després de la guerra, el Dr. Eduard Junyent estructura l'Arxiu donant-li la fesonoomia actual.
