Fons arqueològic del jaciment de Can Feu
Sant Quirze del Vallès

    Vallès Occidental
    Museu d'Història de Sabadell (Carrer de Sant Antoni n. 13, Sabadell)

    Coordenades:

    41.533264181932
    2.0807263405276
    423314
    4598365
    Número de fitxa
    08238 - 103
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Col·lecció
    Ibèric
    Romà
    Segle
    Segles III aC - II dC
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Inexistent
    El jaciment de la Bobila Madurell-Can Feu està inclòs al Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès de l'any 2022 (núm. J-08) però consta com a jaciment exhaurit i destruït i, per tant, no es protegeix cap element. No obstant això, com a bé arqueològic sí que queda protegit per la Llei 9/1993 del Patrimoni cultural català.
    Els materials exposats estan protegits per vitrines, mentre que les restes dipositades al magatzem compleixen les pautes i estàndards de conservació del museu.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya: IPAPC-3244
    Accés
    Restringit
    Científic/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Museu d'Història de Sabadell
    Autoria de la fitxa
    Laura Pinto Font. INSITU SL.

    Conjunt de materials arqueològics dipositats al Museu d’Història de Sabadell provinents del jaciment de Can Feu. Aquest correspon a la part rústica d’una vil·la romana (és a dir, l’espai destinat a la producció) que es superposa a un assentament ibèric.

    La major part del conjunt es conserva al magatzem, excepte unes quantes peces que estan exposats a les sales del museu dedicades a l’edat antiga. La col·lecció de materials arqueològics és abundant i està formada per un total de 410 registres, que es tradueixen en un nombre més elevat de restes materials donat en alguns casos un número d’inventari s’utilitza per englobar un conjunt de materials. La col·lecció arqueològica està formada en la seva major part per fragments de ceràmica comuna romana corresponents a àmfores, dolia i altres recipients, així com pondus i materials constructius (principalment “tegulae”) i diversos fragments de terra sigillata itàlica. Més enllà de la ceràmica completen el conjunt diversos objectes de metall (com fíbules, falçs i claus) i agulles d’os. Una altra part del fons està format per materials d’època ibèrica provinents de les fases més antigues del jaciment, principalment fragments de kalathos, ceràmica grisa i produccions de vernís negre.

    Tots aquests materials arqueològics donen una seqüència cronològica pel jaciment que va des del segle III aC fins a finals del segle II dC, en la qual es poden diferenciar quatre fases principals. La primera és d’època ibèrica, corresponent al segle III aC, i constituïda principalment per sitges excavades al terra. Posteriorment hi ha una segona fase de transició situada entre els  segles II-I aC, amb sitges i cubetes i presència d’alguns materials romans. Després d’un temps curt d’abandó, a finals del segle I aC es documenta la fundació d’una vil·la romana dedicada a l’explotació agrícola, relacionada sobretot amb la producció de vi, i terrissera (que abastiria la necessitat d’envasos vinaris per a una producció destinada a l’exportació). En aquesta fase es documenten magatzems de dolia, forns destinats a la producció de ceràmica, un gran lacus i conjunts de sitges que assenyalen una producció de cereal paral·lela a l’elaboració de vi. Finalment es produeix una última fase, a finals segle I, en què sembla que l’establiment hauria transformat les seves activitats econòmiques orientant-se cap a la ramaderia. L’assentament és abandonat durant el darrer quart del segle II dC i no es produeix una nova ocupació del Serrat de Can Feu fins a èpoques molt posteriors.

    L’indret on es van localitzar les restes arqueològiques ibèriques i romanes a la carena del serrat de Can Feu coincideix amb el sector meridional del jaciment prehistòric de la Bòbila Madurell, al qual està sobreposat. S’utilitza el topònim de Can Feu per al jaciment ibèric i romà i el de la Bòbila Madurell per designar el prehistòric.

     

    Les primeres notícies sobre l’existència de restes romanes a l’indret de Can Feu són de l’any 1913, quan Joan Vila Cinca esmentà objectes d’època romana recollits en dos punts diferents de la propietat de Can Feu. Els anys 1964 i 1965 Lluís Mas i Rafael Subirana van prospectar la zona i van destacar la presència d’un paviment i l’abundància de fragments ceràmics en superfície. L’any 1978, després de diverses prospeccions per part d’un grup de col·laboradors del Museu d'Història de Sabadell, es va publicar una primer estudi que situava l’origen de la vil·la en el darrer terç del segle I aC i fins a finals del II principis del III. També es deduïa l’existència d’almenys un forn de ceràmica, i una gran quantitat de terrissa.

    El gener de l’any 1987 les obres de construcció d’un polígon industrial al sector de Can Feu van motivar una intervenció arqueològica d’urgència que va ser realitzada pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i que va finalitzar el gener del 1989.