La guerra dels Matiners, també coneguda com segona guerra Carlina, es va desenvolupar a Catalunya entre 1846 i 1849, pel problema successori després de la mort de Ferran VII el 1833. Es van dividir en dos bàndols, uns defensaven el dret a la corona de la filla del rei, Isabel, mentre els altres defensaven el dret del germà del rei, Carles Maria Isidre de Borbó. Degut a que la corona es va instaurar en Isabel II, els carlins van fer revoltes generant les tres guerres que es van donar a Espanya. La segona guerra Carlina es va iniciar pel malestar de la població per problemes econòmics deguts a la reforma, a més del problema successori, esclatant la guerra dels Matiners el 1846, que a Catalunya va ser un conflicte armat. Els matiners eren un grup de pagesos, obrers i carlins d’idees republicanes que es van aixecar contra les mesures econòmiques instaurades pel govern isabelí. A Avinyó es van concentrar un gran nombre de forces carlines abans de la batalla, així com nou importants caps amb els seu homes, concentrant uns 2000 soldats i voluntaris. Els caps eren Rafael Tristany, Marçal, Posas, Borges, Montserrat, Picó, el Muchaho, Sargatal i Ramon Cabrera (general de l’exèrcit carlí de Catalunya). Pel que fa als liberals, el brigadier isabelí Manzano va sortir del quarter de Manresa amb una columna d’entre 600 i 1000 soldats. Els carlins van sorprendre als liberals en una emboscada, els van derrotar i van detenir Joaquín Manzano i un bon nombre de soldats. L’acció va tenir molt ressò mediàtic i va provocar la destitució del capità general de Catalunya pels liberals, mentre que el pretendent carlí al tron va premiar per la victòria a Rafel Tristany nomenant-lo comte d’Avinyó.
