Els orígens de la fira de Santa Llúcia, actualment revitalitzada, es deurien a la iniciativa dels masovers de Santa Llúcia, els quals, emmirallats en la fira de l'Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès), volgueren aprofitar la diada del 13 de desembre - en la qual molts veïns visitaven l'ermita de Santa Llúcia del Quer - per exposar el seu bestiar en el planell del davant de la capella, que duia el nom de la Roca de Santa Llúcia, i en la qual batien durant l'estiu. L'èxit fou immediat, de forma que, paral·lelament al ressò obtingut i el creixement de Prats, es forçà el seu trasllat de la Roca de Santa Llúcia al nucli de Prats el 1824. L'emplaçament inicial fou un tros del carrer de la Bona Sort, la plaça Vella fins a cal Valentí Purra i la part del carrer de Berga. Els bous de Santa Llúcia, però, sempre tenien el lloc reservat davant de l'església de Santa Llúcia. Al mateix temps, varen començar a venir parades de fira i de mercat que s'instal·laven a la plaça Nova i que també anaren augmentant any darrera any. El 1898 es va aprovar el reglament per regular la instal·lació de venedors de gènere que assisteixen a la Fira de Santa Llúcia. A partir d'inicis del segle XX el firal va passar a celebrar-se al Passeig, on els animals de peu rodó, cavalls, mules i ases, eren fermats en unes cordes lligades entre la renglera d'arbres que feien ombra al Passeig.
