En un principi la festa major de la colònia coincidia amb la de Torroella el darrer diumenge d’agost. El 1942, però, es va inaugurar la rehabilitació de l’església de Palà, dedicada a sant Llorenç de Brindisi, i aleshores l’amo de la colònia va decidir canviar la data perquè coincidís amb la diada d’aquest sant, el 21 de juliol, quan les nits són més llargues i es produeix el fenomen conegut com a “pluja d’estels”. En aquesta època la principal atracció eren les corrides de toros, que es feien a la plaça de la Indústria. Els anys 1950, en ple apogeu de la fàbrica, és quan es va celebrar les festes majors més lluïdes, amb tots els actes presidits per l’amo i la seva família. La festa començava el diumenge, perquè el dissabte encara es treballava a la fàbrica. Al matí es feia missa solemne dedicada a sant Llorenç, patró de la colònia, i després ballada de sardanes. A la tarda hi havia un partit de futbol, concert de música clàssica al teatre i a continuació l’orquestra amenitzava el vall a la plaça. Solia venir la Cobla Barcelona, de gran prestigi i que comptava amb la presència com a pianista d’Antoni Ros Marvà. Al vespre es feia serenata, en privat, als jardins de la casa de l’amo, i després ball popular de nit. Al cinema es projectaven pel·lícules de renom i també es feien representacions teatrals que solien comptar amb la presència d’actors coneguts. Per exemple, Fernando Fernán Gómez o Paco Rabal.
Amb la crisi i el tancament de la fàbrica el 1971 es van passar uns anys d’incertesa, fins que el 1978 la festa major es va reprendre amb força i renovada, ara organitzada per una Comissió de Festes. En aquests anys incloïa cercavila, desfilada de les majorets de Súria, els gegants i els trabucaires de Cardona i la presència del Gegant del Pi tort, que llegia sobre unes xanques de fusta el pregó.
