Festa de l'Arbre i la fira de la Natura Muntanyola

Osona
Muntanyola
Nucli de Muntanyola.

Coordenades:

41.87791
2.17773
431771
4636548
08129-127
Patrimoni immaterial
Manifestació festiva
Contemporani
XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Lúdic
Pública
Anna M. Gómez Bach

Aquesta fira, juntament amb la Festa en honor a Sant Isidre (15 de maig) i la Festa Major de Sant Quirze i Santa Julita (16 de juny), conforma la celebració col·lectiva i popular més important del municipi. Aquesta iniciativa, de factura recent, es celebra al març (canviant de cap de setmana depenent de les edicions) i ha incentivat la socialització de bona part dels habitants. No és, per tant, casualitat que aquesta festa principal sigui, precisament, la Festa de l'Arbre; és una forma molt clara de deixar constància de què es vol fer un creixement sostenible d'un entorn bàsicament boscós. Si hi ha alguna cosa que precisament diferencia Muntanyola d'altres pobles petits, és això últim: el seu paisatge, el seu entorn, el contacte amb el medi que l'envolta, el respecte a la natura i la integració amb ella. La festa de l'Arbre i la fira de la Natura és, a dia d'avui, una festa consolidada. Les activitats es centren en l'establiment de paradetes de productes naturals, organització d'excursions per la natura, una fira ramadera, xerrades i taules rodones; així com l'elaboració de diversos menjars populars (xocolatades, esmorzars amb vedella) i concerts. Al 2007, entre les activitats hi va haver una primera trobada de pastors, el segon concurs de tal·la i esbrancada d'arbres i una demostració de tir amb arc.

Celebració de recent establiment a partir d'una iniciativa municipal. A causa de l'alt grau de dispersió dels habitatges en urbanitzacions i masos aïllats, i per tal de motivar la cooperació i la socialització dels habitants de Muntanyola, així com atreure públic, des de 1997 es porta a terme la Festa de l'Arbre i la Fira de la Natura. Les primeres dades de població es remunten a finals del segle XV, quan el terme, aleshores format per bona part de les terres dels actuals municipis que l'envolten, tenia unes 32 famílies. Aquest nombre s'incrementà fins a 41 al llarg del segle XVI i a principi del segle XVII, ja hi havia uns 238 h. Al començament del segle XVIII, la població era pràcticament la mateixa que cent anys enrere, però des d'aleshores experimentà un cert increment, tot i que no és fins al començament del segle XIX que es donen els màxims ritmes de creixement. Actualment la població passa per un creixement sostenible, però la cohesió social només serà factible a partir d'iniciatives d'aquest tipus.