Fàbrica Godó i Trias
L'Hospitalet de Llobregat

    Barcelonès
    Av. de la Gran Via, 80-90
    Emplaçament
    Barri del Gornal
    5

    Coordenades:

    41.35555
    2.12194
    426552
    4578600
    Número de fitxa
    08101 - 28
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1903
    Frederic Correa i Alfons Milà
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL (Fitxa núm. 28, PEPPA, 2001)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA 20683)
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    6689801DF2768H0001YB
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    El conjunt industrial de Godó i Trias disposa de diversos cossos, ampliats al 1960-64 segons projecte dels arquitectes Milà i Correa. L'estructura original constava d'una gran nau central de dos trams, un d'ells escapçat per la situació de les calderes i la xemeneia de vapor. Al final de les naus s'aixeca una petita torre de base quadrada emmerletada. Al límit occidental de la parcel·la, i separades de les naus principals per un passadís, s'aixequen diferents pavellons aïllats que allotjaven dependències productives i administratives. Totes aquestes obres estan resoltes amb uns parament on domina l'obra vista, amb remats i sanefes molt aconseguits. Les cobertes són de teules a l'obra antiga, excepte on s'han substituït, i de fibrociment a les naus de 1960-64.

    S'inscriu dins el corrent arquitectònic industrialista que agafa referents estètics modernistes, però se centra bàsicament en els recursos expressius de la tècnica del maó vist.

    La Fàbrica Godó s'hi instal·là l'any 1903 i en aquell temps es dedicava al tèxtil de jute.
    Als voltants de 1920, passaren a fabricar filats i teixits de cànem i amb menor proporció de cotó.
    La fàbrica es va ubicar en aquest terme arran del descobriment de l'aqüífer profund del delta, aprofitant l'aigua abundosa i neta. El seu pou va ésser el primer d'ús industrial al Delta, construït al mateix any 1903.
    Amb l'evolució que comporta el temps, moltes de les més importants fàbriques van anar desapareixent del terme de la ciutat.
    Com a nota anecdòtica podem dir que fou escollida com escenari de la sèrie de TV. "La Saga de los Rius".

    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme.
    AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós.
    CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat.
    DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017].
    DOMÈNECH GIRBAU, Luis (1968). Arquitectura española contemporània. Barcelona: Editorial Blume.
    DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat.
    DOMINGUEZ LOPEZ, Manuel (1992). Arte en l'Hospitalet!; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 81 (gen. 1992), pp. 14 a 15.