Fàbrica de mosaics dels Ferrerons Granollers

Vallès Oriental
Carrer de Bruniquer, 17, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.60902
2.2915
440966
4606610
08096-265
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XX
Dolent
La part dreta de la placa de ceràmica ha estat pintada a sobre.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 15312DG4016E
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Edifici entre mitgeres de planta baixa i pis amb coberta a doble vessant de teula àrab. La façana està composada en quatre eixos verticals, als que cal afegir cinc vanos més que es troben exclusivament a la planta baixa sense correspondència a la planta superior. Tots els buits són allargats en sentit vertical. Coberts amb llinda plana els de la primera planta i amb arc escarser els de la planta baixa que són amples i amb llinda plana els altres. La façana queda coronada per una barana sinuosa amb cinc pilarets rematats per sengles boles, està folrada amb un trencadís i plafons de ceràmica blanca i blava en escaquejat. La verticalitat dels eixos queda compensada per l'horitzontalitat d'una sanefa de ceràmica blanca i blava en escaquejat que baixa pels dos extrems de l'edifici. Els vanos de la part alta queden emmarcats en el seu quart superior per una sanefa amb el mateix tipus de ceràmica. Al centre de la façana, a la primera planta, existeix una placa de ceràmica blanca amb lletres blaves i filet del mateix color que diu "Fabrica de mosaicos. Venta de azulejos exclusivos de Onda".

Obrador de mosaic hidràulic dels germans Ferrerons (informació oral d'en Lluís Tintó i de l'Eustaqui Casals i Margall, febrer 2002). Aquest homes eren solters i van morir sense descendència. La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b). La industrialització de Granollers està directament vinculada a l'arribada del tren a Granollers. Amb el tren es transportava el carbó que donava energia a les fàbriques per a fer funcionar el vapor, tant el que provenia del port de Barcelona com el que venia de Sant Joan de les Abadesses (SESÉ, 1987b). El 1840 no hi havia en tot el partit judicial de Granollers cap teler mecànic, encara que hi havia 118 de manuals. El 1845 ja hi havia una fàbrica de teixits de cotó, accionada per vapor. El 1874 s'hi havia instal·lat 156 telers mecànics. El 1880 n'existien 173 i el 1890 ja n'hi havia 425 per tan sols 21 de manuals, amb un total de 16 fàbriques. (SESÉ, 1987b). Al costat del tèxtil hi havia indústries d'altres branques com, per exemple, la ceràmica, exemplificada en aquest edifici. Cal remarcar que la major part de les branques del sector secundari van existir a Granollers (SESÉ, 1987b).

Informació oral d'en Lluís Tintó i Espelt, febrer 2002 i del Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002. SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.