Estela ibèrica
Santa Perpètua de Mogoda
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'Estela ibèrica es va localitzar aproximadament a la zona avui situada entre l'avinguda Canalis i el carrer Font dels Joncs, al barri de la Florida. L'estela ibèrica és de pedra sorrenca i les seves mides són: 1,07 x 0,52 x 0,31m. La inscripció que porta gravada presenta 38 signes ibèrics d'una fondària d'uns 5 mm i es disposa en 7 línies. L'estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics, va ser datada pels arqueòlegs al segle IIdC. La interpretació dels signes de l'estela ibèrica de Santa Perpètua de Mogoda, segons Manuel Gómez Moreno, una vegada suplerts enterament els signes inicials de les dues primeres línies: Allò que resta és segur.
Bascones o
Baintanes
Ebanen an
Runingica
Ortin se
igica siba
itin
(Vinyals, 1994: 63).
Coneguda també com Estela ibèrica de Can Soldevila (s. IIaC), segons RICART (1993: 170-171).
Actualment l'original es troba exposada al Museu Arqueològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 - Barcelona). Hi ha una reproducció al fons del Museu de Santa Perpètua de Mogoda.
Les coordenades corresponen a l'indret aproximat de la troballa.
Foto 2. Autor: Fermí Vinyals. Publicada a; VINYALS, 1994: 63.
Història
Pel mes de maig de 1939, J. Velloso va localitzar l'estela ibèrica en el bosquet de Can Soldevila que és molt aprop de la Florida, a les rodalies de la Granja Soldevila i situada a uns dos quilòmetres al sud est de Santa Perpètua. J. Velloso trobà l'estela superficialment. Aquesta formava part d'uns bancs situats en un petit bosc artificial.
Bibliografia
PERICOT, L. (1940). "Lectura de la nueva estela ibérica". Ampurias. Barcelona.
RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 170-171.
SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).
VELLOSO, J. (1940). "Una nueva estela ibérica". Ampurias. Barcelona.
VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 63.
Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990).