Estela ibèrica
Santa Perpètua de Mogoda

    Vallès Occidental
    Entre Avinguda Canalis i Carrer Font dels Joncs. Barri la Florida.

    Coordenades:

    41.52342
    2.18554
    432047
    4597184
    Número de fitxa
    08260 - 55
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Antic
    Ibèric
    Segle
    - II
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal i física
    Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si, CCAA, n. 3254
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Museu Arqueològic de Catalunya (Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Goretti Vila i Fàbregas

    L'Estela ibèrica es va localitzar aproximadament a la zona avui situada entre l'avinguda Canalis i el carrer Font dels Joncs, al barri de la Florida. L'estela ibèrica és de pedra sorrenca i les seves mides són: 1,07 x 0,52 x 0,31m. La inscripció que porta gravada presenta 38 signes ibèrics d'una fondària d'uns 5 mm i es disposa en 7 línies. L'estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics, va ser datada pels arqueòlegs al segle IIdC. La interpretació dels signes de l'estela ibèrica de Santa Perpètua de Mogoda, segons Manuel Gómez Moreno, una vegada suplerts enterament els signes inicials de les dues primeres línies: Allò que resta és segur.

    Bascones o
    Baintanes
    Ebanen an
    Runingica
    Ortin se
    igica siba
    itin
    (Vinyals, 1994: 63).

    Coneguda també com Estela ibèrica de Can Soldevila (s. IIaC), segons RICART (1993: 170-171).
    Actualment l'original es troba exposada al Museu Arqueològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 - Barcelona). Hi ha una reproducció al fons del Museu de Santa Perpètua de Mogoda.
    Les coordenades corresponen a l'indret aproximat de la troballa.
    Foto 2. Autor: Fermí Vinyals. Publicada a; VINYALS, 1994: 63.

    Pel mes de maig de 1939, J. Velloso va localitzar l'estela ibèrica en el bosquet de Can Soldevila que és molt aprop de la Florida, a les rodalies de la Granja Soldevila i situada a uns dos quilòmetres al sud est de Santa Perpètua. J. Velloso trobà l'estela superficialment. Aquesta formava part d'uns bancs situats en un petit bosc artificial.

    PERICOT, L. (1940). "Lectura de la nueva estela ibérica". Ampurias. Barcelona.

    RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 170-171.

    SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).

    VELLOSO, J. (1940). "Una nueva estela ibérica". Ampurias. Barcelona.

    VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 63.

    Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990).