El 28 d'octubre de 1848 s'inaugura el primer ferrocarril peninsular Barcelona-Mataró. Després d'arribar a un acord amb les drassanes i els pescadors de Mataró, que volien protegir la seva activitat a la platja, el 10 de gener de l'any 1857, s'inaugura la prolongació fins Arenys de Mar. El febrer de 1855, se sol·licita la continuació cap a França, ja que el Ferrocarril de Barcelona a Granollers també ho havia fet. S'inicia un litigi amb aquesta companyia, i el juny de 1856 s'arriba a l'acord de prolongar les línies del litoral i de l'interior fins a un punt de trobada, per continuar en una línia comuna fins a Girona i França. El 18 de setembre, les comissions de les dues empreses arriben a la riera de Santa Coloma i determinen el punt de l'entroncament o Empalme, que és com s'anomenarà aquest lloc.
La companyia opta per fer les obres de construcció de la línia directament, com ja havia fet a la prolongació de Mataró a Arenys amb bon resultat, també sota la direcció de l'enginyer català Joaquim Carrera Sayrol (1824-1890). Tot i que determinades feines s'encarreguen a petits contractistes, com ara les explanacions, infraestructures de fàbrica, instal·lació de la via i construcció de les estacions. Les obres es desenvolupen amb rapidesa; per aconseguir-ho, la mitjana d'ocupació diària és d'uns 2.000 obrers.
El tram Arenys de Mar-Tordera de 27,971 km s'inaugura el 3 de desembre de 1859 i es connecta amb l’Empalme el 17 de març de 1862, completant el vuit català per la part nord. Per tant, l’edifici de passatgers de l’estació de Pineda de Mar (km 51,170), és un dels més antics de Catalunya i d’Espanya que es conserva en funcionament des dels inicis del ferrocarril.
