Es tracta d'un edifici aïllat que destaca per la seva organització volumètrica. Els diferents cossos de què consta s'organitzen al voltant d'un edifici central rectangular estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Als laterals d'aquest cos central se situen sengles volums també rectangulars, més baixos, organitzats en alçat en planta baixa, un pis i terrat pla transitable, amb la particularitat que difereixen pel que fa a la seva volumetria. Així, un primer cos d'edificació disposa d'una planta rectangular, mentre que l'altre té la planta en forma d'ela, on se li insereix alhora un quart cos de només planta baixa i terrat pla. Una marquesina d'estructura metàl·lica (coberta volada) està situada a l'eix longitudinal del conjunt, davant mateix de les vies del ferrocarril.
Destaca també per l'organització d'obertures, que segueixen un ritme d'eixos verticals regular. Així, el cos central disposa de cinc eixos, portes a la planta baixa i finestres altes (gairebé com balcons ampitadors) a les dues plantes restants. Els tres centrals resten agrupats i emmarcats per unes faixes verticals força amples que sobresurten lleugerament de la línia d'arrebossat de la façana. A cada costat d'aquestes faixes s'organitzen dos eixos d'obertures de les mateixes característiques que flanquegen els tres eixos centrals. A les cantoneres es disposen faixes de les mateixes característiques; també es disposen unes faixes horitzontals per tal d'indicar els nivells dels forjats. Els cossos laterals disposen de dos eixos verticals d'obertures cadascun, dels quals, a la planta baixa, es disposen sengles portes d'accés situades als eixos extrems.
Totes les baranes dels terrats estan fetes d'obra de maó arrebossada entre matxons massissos. Totes les obertures disposen de llindes en forma d'arc rebaixat amb un guardapols senzill que adopta la forma de faixa simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana.
Finalment, cal destacar el tractament bicrom del revestiment del conjunt, on el fons d'arrebossat senzill que imita un aparell isòdom de carreus regulars col·locats al trencajunt, és de color blanc, mentre que els elements d'emmarcament de les obertures, les faixes verticals i horitzontals, així com l'espai que emmarca el gruix del terrat a la catalana (amb els espiralls i permòdols decoratius), reben un tractament diferenciat de color crema.
