L'accés a la cavitat és ben senzill, ja que aquesta forma part d'un conjunt d'esquerdes obertes en les dolomies negres que hi ha al peu de la carretera BV- 2122, a l'alçada del km 6,150, a la banda dreta en direcció a Pontons. Aquestes formacions càrstiques, fruit del desplaçament de blocs i fractures diverses, es troben en el vessant esquerre del congost de la riera de Pontons.
Té una entrada d'1,30 metres d'amplada per 80 cm d'alçada, que condueix a una sala de 3 metres d'alçada per 1,40 d'amplada i uns 10 metres de llargada, en la qual s'aprecia l'obertura d'una cala de sondeig arqueològic i un marge de contenció d'un tall de sediment. Aquesta sala té llum natural de l'exterior, no té cap mena de concreció i està totalment en període de descalcificació, a causa de la sequedat, els moviments tectònics i de la construcció de la carretera. El final de la sala porta a un petit passadís de 40 centímetres d'amplada i 1,30 metres d'alçada, fins al final de la cavitat, un recorregut total d'uns 18 metres.
Les referències arqueològiques provenen d'un sondeig realitzat entre els anys 1973 i 1974, a càrrec de Vicenç Baldellou, emmarcat en la recerca de nivells del neolític per la zona muntanyosa del Penedès. La cala, no obstant, no va proporcionar resultats positius, i tan sols es va localitzar algun fragment de metall.
L'any 1990, durant la localització de la cavitat per part de l'equip d'arqueòlegs que realitzaven la Carta Arqueològica, es van recollir un parell de fragments ceràmics a mà informes que tampoc van aportar cap cronologia, així com alguns elements de fauna. Tot i així, es pot confirmar la presència d'indicis d'una utilització antròpica de la cavitat, en períodes cronològics per desxifrar encara a dia d'avui. (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990)
