L'església té una planta de creu llatina, lleugerament modificada, amb una prolongació del creuer esquerra en un altar lateral i dos altars més a banda i banda de l'altar principal. En l'edifici es distingeixen dues etapes, la romànica, del segle XII, que correspon a la part de l'entrada de la nau central, amb volta de canó, i la part del creuer dret, amb una portalada d'arc de mig punt, actualment tapiada i que queda dins del clos del cementiri. Sota els ràfecs en les parets laterals originals es conserven els motius decoratius romànics. La part del creuer central, amb cimbori, i els altars i la nau lateral esquerra són fruit de les reformes del segle XVIII. La porta d'entrada actual data del 1878, quan es va ampliar l'entrada anterior. La torre és de planta quadrada, amb un sol cos, adossada en la banda dreta de la paret de la nau central, a tocar del creuer. Està construïda amb paredat i pedres treballades en les cantonades. En les cantonades dels remats superiors hi ha unes gàrgoles de pedra, algunes parcialment trencades. La part superior del campanar, d'obra ceràmica, és posterior.
El retaule del Roser, de fusta treballada, és de principis del s. XVII. Consta de banc, cos i coronament amb tres carrers. També de fusta és el sagrari del segle XVIII. A l'edifici es conserva una pila baptismal del segle XVI, sense peu, empotrada en el costat esquerra, als peus de l'església. Entre les peces d'orfebreria barroques hi trobem la creu parroquial, de plata, la creu processional d'albats, una custòdia de plata daurada i dos canelobres de plata. Pintures modernes de J. Grau Garriga, fetes en substitució del retaule de Sant Pere que es va cremar durant la guerra civil.
Història
Apareix documentada en una permuta el 1054, però es reconstrueix de nou a mitjans del segle XII, del qual queda l'extrem de ponent de la nau i una part del mur sud, que dóna al cementiri. Aquest nou temple es consagra el 10 d'octubre de 1156, i s'hi subjecten les esglésies de Sant Mateu de Montbui, Sant Vicenç de Riells i Sant Bartomeu de Montras. En aquesta acta de consagració també es descriu el terme parroquial, de 1050 passes al voltant de l'església, amb el puig de Santa Maria de la Creu. L'església es va ampliar amb capelles laterals el segle XVI i un creuer, naus laterals, cúpula, presbiteri i campanar el s. XVIII.
Bibliografia
VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. COMAS, Carme (1985): Sant Pere de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.
