Església parroquial de Sant Hilari
Vilanova del Camí

    Anoia
    Carrer Major, 97
    304

    Coordenades:

    41.57144
    1.63945
    386568
    4603089
    Número de fitxa
    08302 - 9
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Ibèric
    Segle
    XIX
    Any
    1803
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    POUM "Clau 5d" "Elements històrics, artístics o naturals".
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí (P.A. 6136)
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Parròquia de Sant Hilari de Vilanova del Camí. Bisbat de Vic
    Autoria de la fitxa
    Miquel Gea Bullich

    Edifici d'estil neoclàssic que consta d'una nau única amb vuit capelles laterals, sis de les quals són d'iguals dimensions i les dues restants més petites, una d'elles dedicada a baptisteri. Compta amb absis poligonal a la testera. Té coberta de teules de dos aiguavessos. La nau principal compta amb volta de canó emblanquinada amb cinc arcs torals pintats de color gris. Compta amb un atri.
    Exteriorment hi destaca el campanar, situat al costat SW, de planta quadrangular a la base per esdevenir en la part superior octogonal.
    La façana principal és llisa i hi destaca l'accés al temple format per una portalada amb rosassa situada al damunt emmarcada entre dues columnes.
    Els murs són de maçoneria amb acabat arrebossat.

    L'actual església de Vilanova del Camí fou erigida l'any 1803 i beneïda l'any 1805. Ocupa el mateix indret que una capella anterior ja documentada l'any 1300 i que el 1779 deixà de ser sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt per esdevenir parròquia independent.
    Fins el 1937 pertangué al Bisbat de Barcelona d'on fou segregada per incardinar-se al Bisbat de Vic.
    Durant la Guerra Civil patí destrosses diverses, com la destrucció del retaule major i imatges de les capelles laterals. Durant aquest conflicte bèl·lic sembla que l'edifici fou utilitzat com a fàbrica de munició.
    L'any 1994 fou objecte d'una restauració la façana i el campanar de l'església. Aquesta restauració posà a la vista les pedres treballades que formen els angles del campanar, pedres que en aquell moment restaven amagades per l'arrebossat.