L'església de Sant Vicenç del Castell es trobava situada dins l'antic terme i junt al clos del castell de Lluçà i no degué passar de capella castellera dels senyors del castell. El castell de Lluçà apareix documentat el 905 quan fou consagrada l'església de Santa Maria, que es trobava dins el terme del castell de Lluçà. En aquest moment l'església de Sant Vicenç no devia trobar-se dempeus, car no apareix entre les sufragànies unides a Santa Maria. La primera notícia de l'existència de l'església de Sant Vicenç es troba el 988 quan es jurà el testament sacramental de Sunifred I, senyor del castell de Lluçà, sobre l'altar de sant Vicenç, màrtir, l'església del qual es trobava al comtat d'Osona, junt al castell de Lluçà al qual deixava tretze ovelles. El 1006 es féu un jurament semblant en el mateix lloc pel testament del fill de l'anterior, Guisad I, també senyor del castell. A partir de l'any 1236 apareix l'existència d'un sacerdot beneficiat, encarregat del culte de l'església. A principi del segle XV començà el declivi de la capella que anava unit al del castell; el seu benefici s'havia traslladat a la canònica de Santa Maria i unit al de santa Margarida; el canonge que tenia al seu càrrec aquest altar, tenia, al mateix temps, cura de l'església del castell. Amb la decadència del a canònica regular vingué la fi del culte a la capella de Sant Vicenç, així quan el 1685 la visità el bisbe Antoni Pasqual, si bé encara hi trobà un petit retaule dedicat a Sant Vicenç, comprovà com l'edifici ja no servia pel culte. La situació d'abandó secular de tres-cents anys va fer que malgrat la seva solidesa l'edifici es degradés considerablement. L'any 1987 s'iniciaren les obres de la primera fase de restauració de l'església per l'arquitecte de Vic, Manel Anglada, a compte de la Generalitat de Catalunya. En la restauració final es consolidà el temple i es construí una nova teulada.
