L’església de Sant Pere es troba situada damunt d’una petita elevació al nord-est del nucli de Castellfollit. Es tracta d’un edifici d’estil romànic construït al segle XI i el qual va partir modificacions al segle XIII i XVII. Actualment, l’església s’articula en una sola nau orientada de nord a sud amb una capçalera de planta quadrada (presbiteri) situada a l’extrem nord. A la banda de ponent la nau està capçada per un absis i dues absidioles d’origen romànic utilitzades com a capelles secundàries. La zona del presbiteri alberga el retaule barroc dedicat a Sant Pere. Als peus de la nau hi ha el cor amb les escales situades al cantó esquerre que li donen accés. L’interior de l’església està cobert per una coberta en volta de canó a excepció de zona del presbiteri, que presenta una coberta en volta de creueria. Per l’exterior es tracta d’una coberta a dues vessants de teula àrab. Inicialment fou concebuda com un edifici d’una sola nau amb un ampli creuer que finalitza per l’est amb un absis central i dues absidioles laterals. L’absis central i l’absidiola de ponent encara conserven la decoració exterior d’estil llombard format per tres compartiments. En el cas de l’absis central hi ha dues sèries de tres arcuacions cegues separades per lesenes a excepció del tram central de on se’n hi projectaren quatre i a cada tram una finestra d’arc de mig punt. En el cas de l’absidiola nord, hi ha dues sèries de dues arcuacions cegues separades per lesenes a excepció del tram central on se’n hi projectaren tres i on s’hi obra una finestra de doble esqueixada. Al segle XIII l’església fou ampliada vers a migjorn amb la construcció d’un nou mur de tancament i la modificació de l’absidiola sud, fet pel qual no conserva la decoració d’estil llombard. Aquesta ampliació va comportar la construcció d’una nova portalada que manté les característiques d’estil romànic tot i haver estat construïda a finals de dit període. La portalada està formada per de tres arcs de mig punt decorats amb arquivoltes que descansen damunt una imposta senzilla. Aquesta està sostinguda per dues columnes amb capitells decorats amb motius vegetals. L’any 1633 l’església va ser modificada i es va canviar l’orientació, passant a ser el creuer la nau central amb el presbiteri a tramuntana, mitjançant la construcció d’una capella de planta quadrada a l’extrem oposat de la portalada dedicada a Sant Pere i, l’absis i les absidioles van passar a ser utilitzades com a capelles. D’aquest moment també és la construcció del campanar, originalment d’espadanya i que a finals del segle XIX inicis del segle XX fou transformat en un campanar tipus torre amb una coberta a quatre aigües de teula àrab. A la façana de ponent hi ha els dos arcs de mig punt amb les campanes de bronze. En aquesta façana es conserva la inscripció de JB 1910. Ambdues campanes va ser realitzades l’any 1863. A finals del segle XX es van substituir els capçals de fusta de les campanes, tot i que se’n conserva d’ells amb l’any 1782 gravat.
