El territori de Sorba va mantenir una població estable des d'època romana. L'església de Sant Miquel és el testimoni de la cristianització i de la primera repoblació a l'Alta Edat Mitjana a la Vall d'Ora, i relacionada amb l'església de Santa Maria de sorba de la qual sempre ha estat sufragània. Aquesta església fou objecte de llegats testamentaris durant el segle XIV, els anys 1373 i 1377 (ADS), essent aquesta la única documentació que es conserva. Va ser remodelada en diferents èpoques reforçant l'estructura externa dels murs al segle XVII, moment en que era coneguda con Sant Miquel de Soldevila, essent probablement capella de la masia de Soldevila molt propera a l'església, ja que no consta com a sufragània de Santa Maria en aquesta època. L'entrada fou remodelada l'any 1810. Sorba fou un dels llocs esollits pel comte Guifré el Pelòs per a consolidar la repoblació del Berguedà i la Vall de Lord, fent donació posteriorment d'aquestes terres al monestir de Ripoll l'any 888, especificant que eren terres de frontera a la marca del comtat d'Urgell. Juntament amb les terres el comte cedí el lloc de Suburbano amb l'església de Santa Maria i altres esglésies, entre les que figuraria la de Sant Miquel. Molt a prop s'han trobat restes de manifestacions eremítiques, que juntament amb les dues esglésies, demostren l'existència d'una activitat religiosa molt activa i antiga.
