Església de Sant Julià Granollers

Vallès Oriental
Pça. Canonge Josep Oliveras, 1 (Palou), 08400-GRANOLLERS
Al centre de la plana agrícola de Palou

Coordenades:

41.58644
2.27865
439874
4604112
08096-82
Patrimoni immoble
Edifici
Gòtic
Modern
XVI
Regular
Necessita algunes actuacions de millora
Legal
PEPHA nou, Núm. E-04
Fàcil
Religiós
Privada
Arquebisbat de Barcelona C/ Bisbe, 5, 08002-BARCELONA
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Església de planta rectangular, d'una sola nau, amb volta de creuer. Hi manquen les claus i les mènsules. Coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb ràfec de maó i teula. Absis poligonal reforçat amb contraforts. En el costat SO hi ha el campanar, format per dos cossos, acabat amb coberta plana, coronat amb una estructura de ferro, suport de les campanes. El cos de dalt té quatre buits de punt rodó per a les campanes, en el costat de llevant hi ha un rellotge. La façana principal, orientada a llevant, de paredat comú, està estucada amb especejament carreuat, coronada amb capcer de perfil sinuós, coronat amb una creu de pedra. Destaca la portalada de pedra, de gòtic tardà, emmarcada per un conjunt de columnetes amb capitell i base que, enllacen amb l'arc apuntat que emmarca el timpà, en el que destaca el relleu d'un cavaller, Sant Julià, l'ajudant i dos gossos. L'arc de l'extradós està recolzat en busts d'homes amb barba, i s'hi recolzen les frondes o fullatges. El corona un floró amb la creu. A l'eix de la portalada existeix un ull de bou tancat amb un vitrall emplomat (CUSPINERA et alií, 2001).

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. E-04.

Segons l'Speculum decanatus vallensis, la seva església fou consagrada pel bisbe Berenguer, a honor de sant Julià màrtir, el dia primer de desembre del 1103. El terme de la parròquia comprèn un petit nucli prop de l'església i del camí que hi mena, des de la carretera del Masnou a Granollers, on hi ha la rectoria, les escoles i l'ex-Ajuntament, i la resta per cases de pagès agrupades en alguns carrers i verals com Can Junyent, Sant Josep, Sant Joan i d'altres, i per masies aïllades, situades a la plana al·luvial del Congost o a les serres que dominen la plana palouenca (BAULIES, 1965). Un fet important respecte de la seva fesomia és el dels danys produïts per les riuades del Congost. Així, enderrocada en part, a les acaballes del segle XVII, fou reconstruïda el 1716 per manament del degà de Granollers i visitador delegat del bisbe, Mn. Rafael Montagut (BAULIES, 1986).

BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372 Granollers. BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "Del Decret de Nova Planta al 1850", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura. CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Document administratiu., PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.